02 de juny de 2020
02.06.2020
L'Empordà
AIXÒ HO SAP TOTHOM

La vella normalitat

«La vida ja ha començat a canviar i les formes de comportament evolucionaran cap a unes de noves, que tot just ara comencen a prendre forma»

01.06.2020 | 19:44
Raül Garrido

Tothom parla de la nova normalitat, una expressió que no em fa el pes, perquè entenc com a normalitat allò que ja és costum i que hem assumit amb el pas del temps, per la qual cosa ja no pot ser nova. Però tant se val com ho anomenem, la certesa és que la vida ja ha començat a canviar i les formes de comportament evolucionaran cap a unes de noves, que tot just ara comencen a prendre forma.

I penso que, aprofitant l'ocasió, el que hauríem de fer és recuperar costums de la qual podríem anomenar vella normalitat i amb això em refereixo a les d'antuvi, les que en els darrers temps ja no utilitzàvem i que ara han revifat. Per exemple, en els dies de confinament sever, si anàvem a comprar, a la fleca o a la farmàcia i pel camí trobàvem algú, encara que ens fos desconegut, el saludàvem fent el gest d'aixecar el cap, com un acte de solidaritat.

A voltes recuperàvem el «Passeu-ho bé» (que –sense voler emular el mestre Salvatella–, a l'Empordà en diem passiubé) o el simple «Bon dia» que, malgrat la mascareta, retrunyia en el carrer buit.

En els darrers mesos hem après a fer cues ordenades i guardar les distàncies, a tenir paciència i esperar el torn, sense retrets ni males cares, evitar les presses, a demanar permís per entrar als llocs.

Hem reconegut la feina dels servidors públics i hem obeït les ordenances (qui més i qui menys) per assolir un bé comú. Evitar aglomeracions, dosificar les sortides, defugir de conserves que no aporten res, respectar el temps dels altres i a gestionar el nostre. La cuina d'aprofitament, la compra racional, l'emmagatzematge necessari, la previsió i l'estalvi. A no creure'ns que ho tenim tot fet, a pensar en les conseqüències dels actes, a respectar la natura, a valorar els passejos i l'esport.

Les trucades a la gent que fa temps que no veiem, les atencions a la gent gran, a valorar les abraçades i els petons, la vida portes endins, els jocs, la conversa i la lectura.

I més que mai, han guanyat sentit les preguntes retòriques de «Com estàs?» o «Espero que estiguis bé» que fins ara només servien per iniciar una conversa sorda o una carta buida.

Velles pautes de comportament, associades a la bona educació, que haurien d'encomanar-se com un virus i formar part d'aquesta mal anomenada nova normalitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook