02 de juny de 2020
02.06.2020
L'Empordà
PARAL·LEL 46

Literatura gastronòmica

«Sempre he cregut que la literatura de viatges i cuina eren especialment atractives per poder promocionar, donar a conèixer, seduir, generar interès o expressar la identitat de qualsevol territori»

01.06.2020 | 19:44
Alfons Martínez

Sempre he estat un aficionat a la literatura gastronòmica però he de reconèixer que feia molt temps que no en llegia i, també, molt més temps que no em comprava un exemplar d'aquest tema, tractés del que tractés. Tot això fins fa pocs dies que vaig trobar un exemplar que em va fer realment el pes; un llibre relacionat amb la cuina empordanesa, amb la tipologia dels productes locals i les possibilitats gastronòmiques amb què compten.

A voltes he tingut la impressió, estranya impressió, que el gènere literari de la gastronomia era considerat com menor, d'entreteniment, fins a cert punt prescindible davant de les grans obres literàries profundes, denses i incomprensibles. Però és una sensació, perquè davant d'autors com per exemple Néstor Luján, un dels grans gastrònoms del nostre país alhora que una ploma prodigiosa, i autor d'obres de referència en matèria de cuina. Malgrat que hagi desatès una mica el gènere, que penso recuperar, sempre he cregut que la literatura de viatges i cuina eren especialment atractives per poder promocionar, donar a conèixer, seduir, generar interès o expressar la identitat de qualsevol territori. Penso en autors de referència com el britànic Peter Mayle sense el qual, potser, la Provença no seria tan atractiva com la veiem, ni tan cinematogràfica; o el també britànic John Lanchaster amb obres tan peculiars com The Debt to Pleasure o Fragant Harbouron la barreja de cultures, aromes i gustos desperta tots els sentits.

El llibre que m'he comprat, recuperant l'interès pel gènere, tracta en essència sobre l'Empordà, la seva terra, el seu mar, els seus productes i la seva elaboració; un bon moment per retrobar-nos-ho tot plegat. Hi trobo a faltar un ingredient, o un component, si es vol, que a la par és imprescindible com la recomanació d'un bon vi que acompanyi el plat proposat. Curiosament l'Empordà és terra de bona cuina i bon vi, de bons cuiners i paisatges de somni, que han estat escrits i descrits per plomes sàvies, expertes i reconegudes d'aquí i de fora –i tinc per costum refiar-me més dels d'aquí, que coneixen el panyo–, però encara no ha reeixit literàriament prou com probablement es mereixeria. Algun dia arribarà, perquè en matèria de cuina i escriptura, no tot està inventat encara que ens diguin el contrari.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook