02 de juny de 2020
02.06.2020
L'Empordà
TRAMUNTANADES

Desescalar, de mica en mica

«Algunes veus deien que no sortiríem d'aquest confinament de la mateixa manera que hi havíem entrat i que moltes coses canviarien»

01.06.2020 | 19:44
Maria Crehuet

La cursa que estem fent tots plegats per anar a parar a la nova normalitat que, diuen, ens presenta una sèrie de realitats socials dignes d'estudiar. En plantejo tres, de moment.

Una. Que és més important poder fer una birra en una terrassa i que comenci la lliga de futbol que no pas saber com es reestructuren les escoles per a una nova manera de funcionar. Semblaria raonable l'augment de docents i la disminució d'alumnes per classe, i no només com a conseqüència de la pandèmia, si no com a una millora desitjable del propi sistema educatiu. Però els diners de la Madre patria, en lloc d'anar repartits en transferències cap a les comunitats autònomes per tal de solucionar aquests problemes –que la pandèmia ha posat en evidència– es destinen a comprar tancs per a l'exèrcit i a augmentar els sous a la Benemèrita. Potser és que no ho he entès bé i resulta que els virus es combaten a canonades...

Dues. Ara resulta que els nens no són tan perillosos com ens havien dit, en això de la transmissió del virus, i que podrien anar a escola sense tantes mesures de distàncies, terribles per als infants. Sempre que, és clar, hi hagués prou professorat en condicions. Amb l'última visió, que desmenteix la que ens estaven donant, ens adonem que l'excés d'informació provoca desinformació. Sobretot si aquesta informació és excessiva, complexa i canvia de sentit una vegada i una altra, i ja no sabem on en som.

I tres. Resulta que a Lleida no poden passar a la desitjada fase 2 perquè una colla de gent va decidir celebrar un aniversari en plena fase 1. Eren vint, quan, segons les indicacions normatives d'aquesta fase, no es podia passar de deu. I resulta que tots vint van quedar infectats perquè alguns d'ells eren portadors del virus. I apa. Repunt d'infeccions i reculada d'obertura. I això ens fa pensar en com una actitud personal afecta tot un col·lectiu. Quan es tracta d'una actitud positiva, sembla que no ens adonem dels efectes, encara que hi siguin i, de fet, vagin actuant de mica en mica com ho fa una taca d'oli. Però, en aquest cas, queda clar que la despreocupació d'aquestes vint persones, i el fet de passar-se la normativa pel folre, ha provocat un efecte negatiu en tota una zona que queda encallada en aquesta desitjada desescalada.

Algunes veus deien que no sortiríem d'aquest confinament de la mateixa manera que hi havíem entrat i que moltes coses canviarien... Miraré de trobar-ne alguna... de positiva!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook