En memòria de tots ells

Resistirem i vencerem. Recuperarem la normalitat. Tornarem als nostres llocs de treball, als nostres projectes, a les nostres il·lusions. Reprendrem el pols econòmic i, més endavant, tornarem a omplir els teatres, les sales de cinema i els estadis de futbol. I tornarem a somriure sense màscara... però ningú ens retornarà ja als milers de persones que han marxat, deixant en les seves famílies i en les seves amistats una petjada irreemplaçable, una reguera de dolor i d'emocionat record.

Des de Prensa Ibérica, el nostre reconeixement cap a tots ells, i el nostre afecte cap als seus éssers estimats. Els nostres periòdics, que en primera pàgina llueixen aquests dies de dol oficial un crespó en senyal de dol i homenatge, han estat en les últimes setmanes testimonis d'un drama inenarrable.

Desitjo amb aquestes paraules expressar el meu més profund respecte a les nostres persones grans, que tant han sofert els pitjors efectes de la pandèmia. Donades les circumstàncies, molts d'ells van marxar en solitud en un dur tràngol que hem viscut amb una insuportable impotència. Vagi des d'aquí la meva admiració i la nostra gratitud a aquesta generació que tant va lluitar pel progrés i el benestar que, com a societat, hem aconseguit i que tant va fer per consolidar la democràcia i la convivència de la qual avui gaudim a Espanya.

El meu reconeixement també als nostres nens i adolescents que, confinats a casa i sovint sense arribar a comprendre la dimensió del problema, han acceptat amb serenitat unes normes que, pel bé comú, els han apartat de les seves classes, els seus jocs i els seus amics.

És també digna d'encomi la maduresa amb què, en general, han afrontat les dificultats els adults. Uns quedant-se a casa a cura dels seus i uns altres, per la seva professió, assumint riscos i anant a treballar per a garantir als altres els serveis essencials.

Gràcies als metges i infermers, als transportistes, als agricultors i ramaders, als caixers de supermercat, als membres de les forces i cossos de seguretat de l'Estat. Gràcies sense excepció a tots els professionals que, amb la seva labor, han garantit els nostres serveis bàsics en ple estat d'alarma. I gràcies també, per descomptat, als nostres periodistes, que no han faltat mai al seu compromís amb els lectors i han protegit, amb el seu esforç i dedicació, el dret a la informació dels ciutadans en una conjuntura certament complexa.

Enmig de tanta adversitat, l'ona de solidaritat a la qual hem assistit en els últims vuitanta dies és motiu d'orgull col·lectiu. Les iniciatives veïnals per a assistir als més desfavorits, les ajudes posades en marxa per administracions, fundacions i entitats de tota mena, les nombroses donacions que han realitzat les empreses i les accions que, en general, ha impulsat la societat civil per a alleujar el dur impacte d'aquesta crisi ens recorden que la generositat és també inherent a la condició humana.

Em produeix satisfacció que Prensa Ibérica hagi contribuït al bé social no sols a través d'una cobertura informativa permanent i de qualitat sinó també de projectes que han ajudat als altres. Els nostres periòdics i revistes, per exemple, s'han distribuït de manera gratuïta a l'hospital de campanya d'Ifema, al qual també s'ha donat llibres d'Alba Editorial.

Els lectors han comptat de manera gratuïta amb un servei telefònic per a resoldre els seus dubtes mèdics i un consultori de psicologia per a assistir als qui l'han necessitat durant aquest temps. I hem donat també veu, entre molts altres col·lectius, als treballadors autònoms i petits empresaris que, amb tanta incertesa, han viscut l'aturada de l'activitat.

En Prensa Ibérica creiem en l'ésser humà. Estem convençuts que, junts i amb la determinació que ens caracteritza, tirarem endavant i derrotarem al virus.

Vam caure a terra, és veritat. Però el coratge i la dignitat de la nostra societat civil ens ha posat de nou en peus. Toca aixecar-se, sacsejar-se la pols i tornar a caminar. Toca reinventar-nos en un món que, a conseqüència d'aquesta crisi, canviarà.