28 de maig de 2020
28.05.2020
L'Empordà
TRIBUNA

Atrapat per la bellesa de la raó àuria

«Tinc ganes de redescobrir una comarca carregada d'història, de cultura i de paisatges sorprenents. De natura en estat pur i de poblacions amb encant. Amb una gastronomia inspiradora i uns vins harmoniosos»

28.05.2020 | 09:57
Carles Ayats

Mai m'hauria imaginat que un tallat en una terrassa, o una canya amb braves, tinguessin un efecte semblant als antidepressius farmacològics. Com ha canviat l'estat de l'ànim de la gent en els últims dies. Això d'asseure's en una terrassa, o la possibilitat d'entrar als bars i restaurants dels municipis de menys de deu mil habitants, ha estat com una injecció d'optimisme. I si aquest cap de setmana tornem a saltar de fase, l'efecte lenitiu es multiplicarà.

Malgrat que soc dels que demanen prudència, sobretot pels despropòsits que veiem diàriament, reconec que m'he contagiat d'aquesta il·lusió. Si fem cas a un estudi d'Ipsos Xina, ja estaríem entrant a la sisena fase emocional del procés generat per la pandèmia. Hem deixat enrere la incredulitat inicial, la preparació pel canvi de plans, l'ajust de les nostres vides a noves rutines i l'aclimatació als reptes diaris. En aquests dies, quasi hem superat la resistència generada per les restriccions de moviment i la manca de relacions socials. I abans d'arribar a la darrera, la del temor pel futur, passarem per la fase d'alleujament, en què ja veiem la fi del túnel i ens sentim feliços per reprendre la nostra vida. Potser per això, en els últims dies, els temes de conversa amb amics, coneguts i saludats s'han diversificat. Seguim pendents de l'obligada convivència amb el bitxo i dels seus efectes en les nostres vides, però ja tornem a parlar de qüestions tan mundanes com on passarem el nostre temps lliure aquest estiu o les vacances, si acaben arribant.

La meva decisió estava presa molt abans que els nostres polítics ens convidessin a fer turisme prop de casa. Per a mi, la defensa de la proximitat és quasi una religió. Per això, tinc ganes de redescobrir una comarca limitada per una badia que segueix la raó àuria de la bellesa d'Euclides. Carregada d'història, de cultura i de paisatges sorprenents. De natura en estat pur i de poblacions amb encant. Amb una gastronomia inspiradora i uns vins harmoniosos... Aquest estiu, jo em quedo a l'Alt Empordà. I tu?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook