Torno a Roses, la població que conforma el meu particular triangle vital, conjuntament amb Figueres i Girona. He estat 65 dies sense trepitjar el passeig rosinc i contemplar una de les badies més maques que hi ha. Fa un dia més propi d'estiu que d'aquesta primavera segrestada. La platja i la mar llueixen amb la seva màxima esplendor. Sens dubte el confinament ha estat tediós per a la majoria dels humans, però el gran beneficiat ha estat el nostre planeta. Menys pol·lució, regeneració d'espais verds, d'entorns naturals, i una disminució dràstica de la petjada humana. De ben segur que l'aturada mundial provocada per aquest petit virus, ha implicat la reducció dels nivells de contaminació a escala planetària. La reducció de la mobilitat ha portat un aire més net arreu. A les grans ciutats s'ha notat especialment, si hi ha menys cotxes, avions, i creuers, la contaminació es redueix a cotes més assumibles. Caldria valorar amb tranquil·litat el que ha passat, analitzar, i emprendre grans canvis en la nostra manera de fer, que ens portin a un món millor, i a un respecte més gran del nostre entorn, la salut de la Terra està en joc.
Tot això ho penso, passejant pel passeig marítim de Roses, a peu, mantenint la famosa distància social, aquells dos metres recomanats, acompanyant els pares (població d'alt risc), en la primera sortida familiar des del confinament forçat, i amb les mascaretes posades per seguretat nostra i per respecte als altres. La Mare té 88 anys, i el Pare 90, és un goig que tots dos puguin estar encara a casa seva i fer vida normal, i aquest confinament l'han fet complint totes les normes i sense sortir de casa. Avui, els ulls els brillen especialment, després de tant de temps ens permetem un luxe -mai tan valorat- el de passejar plegats davant de mar. El bé més preuat de les nostres persones grans és el temps i la companyia dels seus éssers estimats, i aquests 65 dies perduts són molt per ells.
Aquesta pandèmia ha deixat molts de buits, molta tristesa i moltes pèrdues de persones estimades, que no han pogut estar acomiadades com cal. I, d'altra banda, ha robat un temps preciós a la nostra gent gran, en els darrers anys de la seva vida. Roses està preciós, la població comença a sortir d'aquest malson, i ara caldrà entomar la crisi econòmica que colpejarà especialment el sector turístic. Aquesta temporada serà atípica i aquest 2020 un any negatiu, caldrà passar-ho com es pugui i pensar ja en l'estiu del 2021 esperant que la situació actual quedi en el record.
Aquest any toca quedar-se a casa, i gaudir del nostre estimat Empordà, ja que no es podran fer grans viatges, ni marxar molt lluny, tothom que pugui fer vacances que aprofiti per descansar a les nostres poblacions, per donar vida a la nostra comarca, sigui a Roses, o a qualsevol altra població de la nostra comarca. Fem turisme local tot contribuint a l'economia local.
