20 de maig de 2020
20.05.2020
L'Empordà
Educació

I amb nosaltres, qui hi pensa?

La figuerenca Gemma Alegrí, estudiant de Periodisme i Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona, fa una reflexió sobre les universitats, els estudiants i la falta de mesures en aquests moments d'incertesa

20.05.2020 | 08:45
Gemma Alegrí, l'autora de l'article.

La tornada a l'escola i a l'institut és un tema recurrent aquestes últimes setmanes. Que com serà, que com es farà, que quants alumnes per aula€ Els nervis entre govern, famílies i docents van en augment. O això sembla. A banda d'aquests centres, però, n'hi ha uns altres, de molt més grans, dels quals sembla que poca gent es preocupa: les universitats. I no tant les universitats "físiques" o el seu professorat, sinó els que ens hi trobem dins: els estudiants universitaris. Amb nosaltres, qui hi pensa?

Som molts aquells que estem mostrant el nostre desacord en contra de la càrrega lectiva que rebem des de les universitats. A aquesta càrrega no implica només treballs, lectures i pràctiques, sinó que també exàmens amb menys temps, el fet d'haver de respondre una pregunta per minut o la no possibilitat de tornar enrere per repassar una resposta. Fins i tot, en alguns casos, els alumnes han de connectar la càmera per comprovar que no tenen els apunts davant. Així doncs, el "nou sistema" universitari es preocupa més perquè els estudiants no copiem que no perquè aprenguem. I això, és realment trist i preocupant.

Els dubtes sobre el model d'avaluació són constants com també ho són aquells que es refereixen al curs que ve. Els estudiants som coneixedors de la gravetat de la situació i, a més, l'entenem, però crec que aquesta no és excusa per oblidar-nos. Aquests dies no estan sent fàcils per a ningú. No poder sortir de casa ho ha complicat tot. I si a aquest fet hi afegim múltiples treballs i exàmens des de casa, l'estrès augmenta. Un estrès que, com tots sabem, no aporta res massa positiu. Tampoc es tenen gaire presents aquells companys que han viscut la situació de prop ja sigui perquè han patit la malaltia o perquè han perdut algú estimat. I molt menys aquells que, deguda a la situació de crisi econòmica que ve, no podran afrontar el pròxim pagament de la matrícula. Molts dels estudiants treballen durant l'estiu o els caps de setmana per fer-se càrrec de les altes quotes que els fa pagar la universitat.

Tot i les dificultats presentades, la gran preocupació actual de les universitats és buscar el sistema perquè els estudiants, sobretot, no copiem. Se'ns demanen grans quantitats de feina i se'ns exigeixen mesures poc "normals" a l'hora de fer exàmens des de casa. I si ens preocupessim més per assegurar-nos que els alumnes estan aprenent? Que realment han entès el concepte més difícil de l'assignatura? L'educació, l'aprenentatge, la universitat€ funcionarien millor. Segur! La gran majoria de nosaltres tenim interès per aprendre, interès en la nostra carrera i interès en seguir creixent. Els estudiants necessitem certeses.

És clar que les universitats no tenen la culpa de tot. Que falten respostes perquè falten decisions, però els estudiants tampoc. El que demanem, perquè ni tan sols ho estem exigint, és que algú pensi una mica més en nosaltres.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook