La darrera trilogia de Josep Maria Salvatella m'ha atrapat. Com a molts de vosaltres, la seva sèrie de tres articles quinzenals sobre «El parlar empordanès» en el nostre setmanari ha permès retrobar-me amb mots i expressions característics de la nostra comarca que cada vegada costa més escoltar al carrer. Tant que encara no fa massa dies, havia d'explicar a un dels meus interlocutors en una videoconferència que aquell desordre capil·lar que veia i que ell anomenava «despentinat» - i jo «esperrucat»- era el resultat del meu obligat absentisme de la barberia des de feia prop de tres mesos. Una situació que, per cert, es va acabar el mateix dia l'apa rició del darrer Mar d'amunt de l'escriptor i polític de Llançà, el nostre caçador de paraules.
El sector de la perruqueria ha estat un dels protagonistes involuntaris d'aquest estat d'alarma. Primer, perquè va costar saber si era un servei essencial o no. A mesura que avançaven els dies, era recurrent escoltar sobre la peremptòria necessitat dels seus serveis veient com es desbordaven les mates de cabell. I en començar la desescalada, l'obertura de les perruqueries va ser rebuda com una mena d'alliberament en un exemple més de la importància d'aquelles petites coses que hem tornat a valorar durant aquestes llargues jornades de confinament.
Retrobar-nos amb el nostre perruquer -o la nostra perruquera- com sortir a fer esport, a passejar amb la mainada o encarregar menjar al restaurant de la cantonada han estat passos endavant cap a una normalitat que no tinc clar que sigui nova, com ens estem acostumant a dir, però sí que estic segur que serà diferent d'a quella que hem deixat obligadament en rere.
L'Alt Empordà torna a avançar de fase aquesta setmana amb noves oportunitats per continuar posant en marxa una comarca carregada d'urgències. Tantes que crec que necessitarem utilitzar una altra de les paraules recollides per Josep Maria Salvatella en els seus articles, ara toca arremangar-nos.
