Aquí estem. Clavats a la fase zero i mirant amb enveja com el 51% de l'Estat ha avançat de pantalla en la desescalada. En una economia com la nostra, centrada en el turisme i els serveis, no és una bona notícia que aquest dilluns no hagin aixecat la persiana les botigues i que les terrasses, els hotels, els allotjaments turístics o els museus segueixin tancats. Que no tinguem clar quan s'alçaran les barreres de les fronteres, tampoc ho és. Toca carregar-nos de paciència uns dies i esperar que la situació sanitària segueixi evolucionant positivament. Només queda una petita empenta per avançar en la transició cap a la nova normalitat. Però, alerta, l'enorme esforç col·lectiu de les últimes vuit setmanes pot quedar en res si segueixen repetint-se les escenes d'irresponsabilitat vistes en les últimes hores.

Comparteixo la preocupació de polítics i ciutadans en veure imatges que no haguessin passat d'anècdota fa poc temps. Que algú se salti el confinament per fer una capbussada en una piscina municipal i que planti cara als sanitaris que els recriminen l'acció, és passar-se el civisme pel folre del banyador. Em preocupa veure restes de botellons, sentir que carrers i places s'omplen sense cap mena de respecte pel distanciament social o comprovar que hi ha persones que proven d'accedir, de males maneres, a un establiment sense cap mena de protecció. Però, que ens hem tornat imbècils mentre estàvem confinats?

Per això m'alço i dic prou en nom d'aquelles persones a qui ja no podrem abraçar; de les famílies que no s'han pogut acomiadar dels seus; de qui pateix l'efecte del bitxo; dels col·lectius que s'estan deixant la pell per nosaltres; i d'aquesta immensa majoria que està actuant amb responsabilitat per sortir d'una situació que, cada dia que s'allarga, pitjor futur ens deixa. Prou de bonisme i de dir que es tracta de casos aïllats. La història està plena d'accions individuals, o de grups petits, que varen transformar les nostres vides i no sempre a millor, precisament.