Triar entre el devessall de notícies, permet saber que finalment comença el principi del final, el que s'ha anomenat «Fase 0»; per ara ens quedem aquí, mentre la resta comença a caminar cap a la «Fase 1» de la desescalada i, per tant, de la nova normalitat. Tot són nous termes que hem après amb rapidesa. És una llàstima, perquè Figueres i comarca havien respost molt bé a l'emergència de la pandèmia i això frena expectatives.
Amb tot, aquesta «Fase 0» ens permet algunes activitats que fins ara no eren possibles; una mínima obertura del comerç amb cita prèvia del tot insuficient, regulació horària de sortida pels ciutadans amb sort desigual en la responsabilitat individual de cadascú o obertura de locals de restauració només per endur, cosa que alenteix qualsevol recuperació, entre altres mesures. Una, de caràcter individual, és la de poder practicar activitat física, esport, a unes determinades hores del dia, concretament entre les 6 i 10 del matí i les 20 i 23 hores del vespre. Això està bé, fomentar la vida saludable després de tants dies de tancament és una bona notícia i un element que permetrà reduir la càrrega d'estrès i ansietat acumulada. A Figueres, el circuit del castell de Sant Ferran s'ha vist ple com feia molt de temps.
Però, com era d'esperar, hi ha hagut un esclat esportiu a Figueres, i per extensió la resta del país, en què tothom s'ha adonat que necessitava fer esport i s'ha posat a fer-lo. En les hores permeses de fer esport, el castell de Sant Ferran s'ha vist gairebé col·lapsat, en molts casos no es respecten les normes establertes i per poc que s'estigui informat hom té la sensació que allò que està passant no és el que havia de passar. Moltes actituds han estat les de sortir de nou, sense comptar que encara la pandèmia no està resolta; s'entén, és comprensible, normal i lògic, si es vol és humà, però no és el correcte.
Fer el correcte no sempre és la norma que seguim els humans. S'atribueix a Theodore Roosevelt, la frase que sempre és preferible l'acció a la crítica; cert, jo també ho penso, tot i que en els temps que corren, incerts i amb perills que no sabem detectar, certes accions poden portar prou conseqüències per fer-ne crítica. Ja ho vaig escriure la setmana passada, i hi torno: seny!, malgrat tots els que treuen importància a tot.
