05 de maig de 2020
05.05.2020
L'Empordà
TRAMUNTANADES

Tenim energia, tenim força

«Ara sabem que podem viure amb molt poc, amb molt menys, però no sense res, i que fa falta reequilibrar la riquesa i repensar el treball»

04.05.2020 | 19:42
Maria Crehuet

Aquest recés obligat ens ha fet recuperar forces i comprendre la quantitat d'energia que tenim, i que bull, i que es troba a punt d'explotar si no aixequen la tapadora de l'olla ben aviat. I confinats com estem, comprenem que no ens havíem adonat de com vivíem d'estressat tot anant amunt i avall sense respir. Ara ho sabem. Ara sabem també que podem viure amb molt poc, amb molt menys, però no sense res, i que fa falta reequilibrar la riquesa i repensar el treball.

Escric l'article setmanal el dia 1 de maig, dia reivindicatiu del món laboral, i aquest any amb les habituals manifestacions restringides per l'estat d'alarma.

Però tot això no impedeix pensar que potser és el moment de començar a replantejar moltes coses, ja que si la idea que ens ve al cap és la de sortir per reprendre el mateix ritme i les mateixes maneres de quan vam entrar en aquest estat de repòs forçat, voldrà dir que no hi haurem après res i que ens aboquem a altres pandèmies o, el que és pitjor, a l'inevitable i pronosticat cataclisme a causa de l'abús que fem de la natura que ens acull i ens alimenta.

Aquests dies hem descobert que tenim energia per fer moltes coses, moltes més de les que fèiem fins ara, o potser millor dir diferents. Hem descobert que, malgrat tot, tenim energia per actuar plegats, fins i tot en les distàncies, tot cantant, ballant, cuinant i àdhuc rient-nos de la situació en la qual ens trobem... perquè –segons definició– l'energia és aquella capacitat que ens permet obrar, transformar i posar-nos en moviment. Però també hem descobert que tenim força, que sembla que és un agent capaç de modificar l'estat de repòs o de moviment d'un cos. Llavors es diu que, usant correctament l'energia i la força, s'adquireix la velocitat adequada i l'equilibri just.

I aquí ens trobem, doncs. Preparats pel tret de sortida amb totes les energies i les forces acumulades per fer una bona cursa. Una cursa en la qual el més important no és –ni de bon tros– arribar en primer lloc, sinó poder arribar tots junts. I potser aquesta és la principal cosa que hem après aquests dies: que no vivim sols, que les persones anònimes amb les quals ens creuem regularment no són tan anònimes, que tot està interconnectat i que pot haver-hi solidaritat allà on mai havíem cregut. Ens diem una vegada i una altra que les crisis són oportunitats per avançar, tant a escala personal com col·lectiva... Yes, we can!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook