Hi ha dies bons, no tan bons, i els altres. En aquestes darreres setmanes hem pogut experimentar-los tots una mica, de manera intensa i confinats a casa. Els dies han passat, han anat passant i sovint sentíem allò, quan el sol es pon, que un dia més era un dia menys; era cert, és cert. Han anat passant dies de manera que en fa quaranta i escaig de tancament; gens fàcils, segons quines siguin les circumstàncies.
Hem de pensar en els dies passats, quan hem vist passar des del balcó, la pantalla de l'ordinador, tauleta o mòbil, Festes de Santa Creu, Diada de Sant Jordi, el dia de l'Art o de la Dansa, recordant quan podíem gaudir-ne a la Rambla, al teatre o arreu de la ciutat. Per això, insisteixo que la duresa del que hem passat no pot ser debades perquè penso, sincerament, que hem d'anar molt amb compte amb els dies que vindran.
Llegint i veient notícies i noticiaris, podem comprovar que alguns experts que explicaven la pandèmia, ara s'han convertit en experts en desescalades -terme del qual fent una breu recerca resulta que ni tan sols és normatiu, segons l'IEC. A voltes tinc la impressió que el que compta és cridar més que els altres per donar la sensació que es té raó, i el més curiós sol ser a qui se li dona encara que acabi no tenint-la. En qualsevol cas, mantinc un cert escepticisme sobre aquests dies que vindran.
He sentit dir en algun moment que el pitjor havia passat, però em temo que no, que el pitjor està per venir. En el moment en què tornem a socialitzar-nos, caldrà un elevadíssim grau de responsabilitat personal per mantenir la distància social, complir els protocols que ens arribin de les autoritats i complir amb el que ens diuen. Tinc reserves. La prova és que la primera ocasió de sortida, la de la mainada, hi ha hagut incompliments flagrants.
He escrit responsabilitat i tots sabem que és un terme, a voltes, imprecís. L'escriptor suec Stieg Larsson havia afirmat en alguna ocasió que no hi ha innocents, sinó deferents graus de responsabilitat; aquí, em temo, està la clau dels dies que vindran. Alguns podran dir-li picaresca o, simplement, ganes de recuperar la normalitat; sigui el que sigui pot retardar-ho tot una mica més, que en aquest cas és una mica molt. Seny!
