Immersos en aquesta voràgine emocional que estem passant aquestes darreres setmanes, podem caure en la tendència de pensar que, els adults, hem de ser els generadors principals de les activitats dels infants, perdent de vista que l'impuls cap al joc, dels més petits, és innat i neix de la pròpia curiositat. L'única cosa que hauríem de fer en aquest sentit, és confiar en les capacitats i conèixer quins són els interessos que els mouen en cada moment.
Quan parlem de joc lliure, ens referim precisament a això: a la capacitat dels infants per triar allò que volen fer en cada moment.
Aquí és quan ens toca fer el canvi de mirada i d'actitud. Hem de passar de ser generadors d'activitats que pensem que poden ser estimuladores, a escoltar allò que demana l'infant i proporcionar l'espai i els materials que donin sortida als seus interessos.
A tall d'exemple, i globalitzant. Durant el primer any de vida, la relació que els infants tenen amb els objectes és descobrir com són i, cap al final, relacionar-los entre si. Aleshores, i si deixem al seu abast carmanyoles, els gots reutilitzables de quan sortim de pícnic, algunes peces de fusta, d'un joc de construcció de la germana gran, alguna cullera, una panereta de vímet, un mocador de roba... Els podem posar tot dins d'un calaix, i que els agafi amb llibertat, o, si encara no es desplaça, sobre una catifa podem estirar el nadó i posar-li alguns al seu voltant, amb l'avantatge afegit que l'impuls d'agafar-los, estimularà el moviment.
A partir de l'any comencen a estar en el moment del fer. Amb els mateixos objectes, faran infinitat de combinacions, però una cosa que els estimula molt és veure l'adult fent coses amb les mans. Doncs deixem que ens acompanyi a fer tasques. Mentre l'adult plega roba, l'infant pot estar jugant amb alguna roba, mentre rento els plats, puc oferir alguns estris de cuina perquè els explori.
Entre els 2 i els 3 anys, ja és possible que comencin amb un joc més d'imitació, o inclús de simbolitzar escenes de la vida quotidiana, o imaginària. Donem elements que els permetin posar-se dins els seus personatges per exemple, o oferim espai perquè puguin construir l'escenari on transcorre l'acció. És possible que busquin companyia, aleshores podem entrar i sortir del joc de manera intermitent.
Com ja hem esmentat, això només són alguns exemples, però, si ens fixem, els mateixos materials tenen cabuda en cada una de les etapes, la diferència és l'ús que en pot fer l'infant. A més són materials que, en més o menys mesura, tots tenim a casa i no es necessita ni molta quantitat ni una preparació espectacular. Trenquem nosaltres també els esquemes i busquem el joc en allò més senzill.
És possible que aquests dies els infants estiguin més demandants. Hem d'entendre que ells també poden viure aquesta situació amb incertesa. De cop les rutines canvien, i les situacions laborals són diferents a cada llar, i, per tant, el moment emocional que viu cada adult també és diferent. En aquest sentit és important que busquem l'equilibri, fins i tot si cal marcar moments concrets del dia, en els quals estarem plenament predisposats a participar del joc. Això no només donarà la certesa a l'infant que hi haurà un moment on tindrà l'adult a la seva disposició, sinó que permetrà que ens relaxem sabent que tindrem aquests moments per gaudir amb plenitud d'aquestes estones de joc compartides.
