28 de abril de 2020
28.04.2020
L'Empordà
PARAL·LEL 46

Fires i silenci

«El tret més característic del que hem viscut les darreres setmanes és el silenci, el que senyoreja per la ciutat, pels pocs establiments oberts, i per les nostres vides»

27.04.2020 | 18:54
Alfons Martínez

En aquests dies, hauríem de trobar-nos al mig de les Fires i Festes de la Santa Creu, a dues o tres passes de l'estiu i envoltats de bullici, activitats i gent pels carrers de Figueres. Dissortadament la imatge d'aquestes Fires serà molt diferent, com ho ha estat la Setmana Santa i, probablement, una bona part de l'estiu. No és derrotisme o pessimisme, és simple realisme.

Potser el tret més característic de tot allò que hem viscut les darreres setmanes sigui el silenci, el que senyoreja per tota la ciutat, pels pocs establiments oberts i, diguem-ho, per les nostres vides; una cosa curiosa, les xarxes socials es troben al màxim d'activitat, positiva o no tant, de manera que hem pogut gaudir d'un Sant Jordi estrany, i virtual, de concerts, tutorials de com fer pa, magdalenes o pastissos a casa o taules per mantenir-se en forma, entre moltes altres activitats, però amb la dificultat de fer-se amb un llibre de paper que portar-se a les mans o una rosa regalada per olorar.

El silenci s'ha obert pas a la ciutat, en tots aquests dies hem recuperat l'estrany so de la pluja en caure i tocar terra, els ocells que ens sobrevolen, la remor o l'espetec del vent en entomar una cantonada o la solemnitat dels campanars quan toquen les hores; poca cosa més a banda d'algun cotxe, camió o furgoneta que venen o van qui sap on.

No només no viurem les festes com les vivíem, mantenint la ciutat quieta, a distància, i en silenci, sinó que ni tan sols la majoria de nosaltres la veurem des de la petita part que ens proporciona la finestra, el balcó o la terrassa. Tot és estrany, i aquest silenci només es trenca a les vuit amb els balcons aplaudint uns sanitaris que ens defensen cada dia.

S'atribueix a Beethoven, de qui es compleix el dos-cents aniversari del seu naixement enguany, la frase de «no trenquis el silenci si no és millorar-lo»; potser la seva sordesa el justifica, però estic convençut que la majoria de nosaltres esperem trencar aquest silenci, tornar a gaudir de la ciutat, les seves festes, els seus carrers i la seva gent. Aquestes festes seran en silenci, o amb silencis, si es vol, esperem que les properes siguin de retrobament, no només amb les persones sinó també amb la pròpia ciutat; sé que ens espera.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook