27 de abril de 2020
27.04.2020
L'Empordà
L'Escala

Un equilibri delicat i necessari, com el del Rei Lleó

«El canvi climàtic, la crisi migratòria, i el coronavirus ens posen a prova. La interconnexió ha arribat per quedar-se»

27.04.2020 | 09:32
Víctor Puga, alcalde de l'Escala.

La història de ficció del Rei Lleó incorpora una lliçó de vida fonamental, que cal tenir ben present. Mufasa va passejant per la sabana amb el seu fill Simba per ensenyar-li les terres del regne, i des d'un petit turonet, posant la mirada en l'horitzó, diu: «Simba, tot el que veus conviu en un equilibri delicat. El rei ha de comprendre aquest equilibri i l'ha de respectar».

Podem parlar d'equilibri per referir-nos al canvi climàtic i a la necessitat d'aturar-lo prenent consciència que l'escalfament global de la terra és una realitat que requereix d'un canvi profund a molt nivells en el nostre dia a dia; o de la globalització i de com un virus que s'origina ben lluny d'aquí, a Xina, suposa, en un temps record, un dalt a baix mundial de conseqüències encara imprevisibles, però aquestes són qüestions que requereixen una profunditat d'anàlisi que s'escapa al meu coneixement.

Hi ha un altre equilibri que es comença a percebre com a fràgil, que està en seriós risc de deteriorament, i del que cal prendre plenament consciència perquè la seva erosió, està començant a corrompre un sistema de convivència i de progrés, certament fràgil i amb defectes, però que no ha tingut fins el moment a la història una alternativa millor.

Els de la meva generació, i especialment els més joves, hem nascut i viscut sense consciència que el nostre benestar era fruit d'un delicat equilibri.

Les crisis econòmiques deixen al descobert la fragilitat d'aquest equilibri i abonen el terreny perquè els populismes i d'altres catalitzadors dels neguits i les frustracions de la gent, incorporin adeptes a les seves tesis i es trobin còmodes transitant per l'esfera pública. Les conseqüències de la crisi econòmica que s'inicià el 2007 i la migratòria que venim patint ja fa també uns anys, han generat un escenari propici perquè discursos com els de Trump, Bolsonaro, Boris Johnson i el seu Brexit, o els dels líders de Vox a l'Estat espanyol, hagin reeixit. El risc que aquest virus populista, xenòfob i insolidari, carregat d'exabruptes que no penalitzen, es propagui entre els grans estats europeus i acabi contagiant els fonaments i els valors de la construcció europea, és altíssim.

Aquest virus que es troba còmode en escenaris de dificultats econòmiques, i es una constant al llarg de la història, es manifesta a partir d'un patró comú; assenyalant culpables com a causants dels propis temors, errors i febleses, i incorporant al seu ideari, discursos directes, sense matisos, que sintonitzen amb la gent plantejant solucions i receptes simples a problemes molt complexes.

Europa en aquests moments està davant una nova oportunitat de reforçar l'equilibri necessari per seguir fent passes amb l'objectiu de construir una Unió Europea que aposti pel progrés sostenible, i amb capacitat de donar una resposta ferma i conjunta als reptes que tenim al capdavant com a comunitat. Si Europa ara mostra febleses i no imposa un criteri comú i solidari per abordar la crisi socioeconòmica causada per la Covid-19, estarà abonant el terreny perquè el discurs antieuropeista segueixi avançant, i tornem a una Europa de fronteres sense capacitat de gestió per oferir respostes unitàries a problemes globals, en el moment que més falta fa.

El canvi climàtic, la crisi migratòria, i ara el coronavirus ens posen a prova. La interconnexió ha arribat per quedar-se i la multilateralitat esdevé una necessitat irrenunciable per sortir de l'atzucac.

A nivell local també tenim el deure de contribuir a preservar aquest necessari equilibri. Tenim una gran responsabilitat, i és aquí a on volia arribar. El patró alliçonador i de solucions fàcils també troba un espai per desenvolupar-se als nostres municipis. No ens deixem portar per aquells que busquen culpables mirant a l'altra banda de carrer, pels milhomes o les mildones, per aquells que tot ho arreglaran i que a cop de tuit, de xarxes socials, o de pseudodiscuros emfatitzats i amb aires d'intel·ligència adquirida per ciència infusa, ens donen lliçons i receptes màgiques.

Aquesta enorme dificultat afegida de gestió a la que ens enfrontem amb l'eclosió del coronavirus i els seus devastadors efectes econòmics, requereix d'una resposta que no pot posar únicament l'accent a l'administració local, cal que les administracions supramunicipals, especialment el govern de la Generalitat, el de l'Estat i la Unió Europea estiguin a l'alçada del moment.

Els propers mesos, i potser anys, seran difícils i la contribució de tots serà fonamental per sortir de la millor manera d'aquesta greu crisi socioeconòmica que s'albira. Els governs locals, al igual que ho deia d'Europa, tenim una oportunitat, i alhora una enorme responsabilitat. És el moment de sumar i no d'assenyalar culpables, és el moment d'actuar amb coherència, explicant a la gent la realitat per dura que sigui.

Les administracions locals no tindran una vareta màgica perquè tenen les seves pròpies limitacions i un finançament que ja ara té dificultats per satisfer les demandes actuals de la població. Aquells que actuïn de forma irresponsable i amb la mirada posada únicament en les properes eleccions i en l'aplaudiment fàcil, potser semblarà que estan plantejant solucions encertades i que contribueixen a resoldre problemes del moment, però compte, perquè potser el que realment fan es trencar l'equilibri i comprometre el benestar i el progrés futur dels seus veïns.

Si deixem que el populisme de recepta fàcil envaeixi la política municipal, estarem contribuint a trencar aquest equilibri tan necessari que hem anat construint i estarem deixant la política local, en mans d'irresponsables que espanten el talent, i que deixen pel futur una enorme factura per pagar.

Aquestes sàvies paraules de Mufasa, el rei de la sabana, quan es refereix a «l'equilibri delicat» i a la necessitat que el rei «el comprengui i el respecti», seria convenient que polítics, però també tota la resta de ciutadans, les tinguessin ben presents. Si no entenem que la nostra vida tal i com la coneixem ara, és el resultat d'un fràgil equilibri i que garantir-lo depèn de la contribució de tots nosaltres, el que ens espera serà un desastre que no podrem imputar als polítics, les responsabilitats i culpabilitats seran compartides entre tots.

La política ha de treballar per garantir aquest equilibri apostant per l'educació i la cultura, les eines més potents per lluitar contra aquells que aprofitant-se del sistema, el posen irresponsablement en seriós risc.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook