En aquests moments en els quals ens trobem privats de llibertat de moviment a escala comunitària, ens adonem que despleguem tota una colla d'altres llibertats com pot ser la d'organitzar horaris i activitats... o de no fer-ho, la de col·laborar amb veïns als quals amb prou feines saludàvem... o de seguir ignorant-los, la d'empassar-nos hores de notícies via televisió o xarxes... o de fruir d'un inusual silenci, etc.

Perquè recordem que la llibertat és aquella capacitat que tenim d'escollir una cosa o una altra, una actitud o una altra, però recordant que aquesta capacitat, que ens fa lliures, ens obliga també a ser responsables tant d'allò que triem fer com del que triem no fer. També és bo recordar que es diu, popularment, que la llibertat d'una persona acaba allà on comença la de l'altra, és a dir, que per exercir correctament la llibertat fa falta molt de respecte. També es diu que el qui fa l'acte d'amor més gran no és mai el que reté allò que estima, si no el que li dona ales per tal que voli segons els seus anhels.

Som conscients que vivim en una societat manipulada pel poder econòmic?, i que ens han adormit la capacitat de discernir?, cosa que equival a dir que, d'una manera molt subtil, que han limitat o fins i tot anul·lat la nostra llibertat. Potser per això no sorprèn que davant la dificultat d'esbrinar si una notícia és veraç o fake, davant la por de sentir-nos enganyats, quasi un 67% de les persones que van respondre -a l'enquesta del CIS- la pregunta de si només hi hauria d'haver informació de fonts oficials, va contestar que sí.

Hem d'entendre que la paraula llibertat, que la condició de lliure, ha de ser per a tothom i per a tot, sigui veraç o fals, bo o dolent. La funció de la persona equilibrada és la de saber discernir l'un de l'altre, i triar. Per això les dictadures que limiten llibertats tenen més seguretat, però menys diversitat, o una diversitat portes endins que mai no pot enriquir el conjunt. Perquè en una societat lliure, de ciutadans lliures que han après a discernir i a triar, es practiquen les llibertats cíviques, és a dir, la llibertat d'opinió, la d'expressió, la religiosa o de culte, la d'associació i la de manifestació. Quan aquestes llibertats no es poden exercir lliurement i de manera responsable, es viu en una societat repressora, sota un govern repressor o una dictadura.

Ara hem acceptat -de grat o per força- un confinament que limita les nostres llibertats. Què passarà quan siguem lliures?