Amb gran il·lusió, he llegit en aquest Setmanari que el col·legi La Salle de Figueres, conegut popularment com els Fossos, obrirà al públic l'espai museístic que custodia. És una notícia important, ja que durant els 110 anys de la fundació del centre l'ha guardat tan gelosament, que no el vèiem ni els alumnes.

M'explico: vaig ser alumne extern durant deu anys (1947-1957), i mai vàrem fer-hi cap visita, ni comentada, ni muda. Recordo clarament que constava de vitrines a banda i banda del passadís de la segona planta de l'ala est de l'edifici, entre finestra i finestra de la façana a pati, i entre porta i porta pel costat de les aules.

Al fons del corredor hi havia una gran vitrina vertical amb un contingut variat. Sobre les vitrines hi penjaven quadres molt vàlids, segurament obra de religiosos pintors o alumnes d'un taller de pintura que no tenia continuïtat.

El meu interès innat pel col·leccionisme i els museus, em portava a fer-hi escapades amb por de ser descobert i recriminat, ja que no era un espai que em correspongués. En la penombra del final del dia, el soroll estrepitós de la freqüent tramuntana feia vibrar els vidres dels grans finestrals. El soroll de les portes vidrieres mal tancades, que batien pels corrents d'aire, tot el museu pareixia que parlava amb veus llunyanes i misterioses, com si fos l'ànima dels objectes rars i els animals dissecats. Els ulls dels personatges de les pintures semblava que m'espiaven i em jutjaven.

La meva curiositat infantil em feia ballar el cap i no sabia interpretar moltes coses, que guardava dins meu amb un punt de morbositat i especulació.

Recordo, mai amb rancor, però sí amb certa pena, que els estudis de postguerra eren molt ensopits. Els llibres de text tenien poques il·lustracions, i sempre de color negre, fossin fotos o dibuixos. Desgraciadament la nostra infància i primera joventut, era prou negra. També les pel·lícules de cine eren normalment en blanc i negre i, si eren en color, ja crèiem que havien de ser 'bones'.

Les lliçons que ho requerien s'explicaven a classe amb làmines enrotllables, i només alguna assignatura era més viva per naturalesa. Penso en les ciències naturals, que comportaven pinzellades d'anatomia i reproducció, també dels animals, que ens descobrien una sexologia completament camuflada en la nostra generació.

La col·lecció de l'escola era, i és, d'un interès màxim i moltes peces són de gran bellesa, com pot ser de bella la natura! Penso en les papallones, els ocells i les plantes. Certament s'han guardat fins avui perquè la generació actual i les que vindran, aprenguin de la naturalesa i coneguin físicament el que les imatges virtuals no poden trametre.