15 de abril de 2020
15.04.2020
L'Empordà
Emergència per coronavirus

Dr. Pere Plaja: «Prudència i optimisme»

El metge pediatre i director d'Innovació i Recerca +D de la Fundació Salut Empordà reflexiona sobre la pandèmia

15.04.2020 | 08:48
El doctor Pere Plaja és metge pediatre i director d'Innovació i Recerca +D de la Fundació Salut Empordà.

Voldria començar deixant molt clar que donem per fet que estem vivint  una situació excepcional. L'actual epidèmia provocada pel coronavirus té  i tindrà moltes conseqüències negatives per a la salut de les persones a escala individual. I tindrà també moltes altres conseqüències derivades del que es fa –o no es fa– en el benestar futur d'una part molt important de la població. Tampoc voldria deixar de citar  que la majoria de les persones que prenen decisions –o fan accions– a tots els àmbits ho estan fent amb la millor intenció possible.

Dit això, voldria recordar que no estem en una guerra. I tampoc estem en un entorn on els serveis –de salut i altres– siguin precaris. Estem en una situació de pandèmia. I seria important que no traguéssiu de context els següents comentaris que faré.

Voldria centrar l'article en l'aspecte de salut individual, entre altres coses per treure la por irracional que hem observat en part de la població a tot el que l'envolta, fins i tot a l'apropament dels propis familiars.

No estem en el moment actual en una situació de pandèmia d'un virus tan agressiu com molts altres que coneixem i que la societat té més o menys controlats, com el xarampió o la poliomielitis sense anar més lluny.

L'epidèmia d'aquest coronavirus i les seves conseqüències no són (no seran) en el nostre país, les mateixes que en altres llocs en vies de desenvolupament o subdesenvolupats, on ja tenen mortalitats molt superiors per altres motius, i a les quals s'afegirà aquesta pandèmia.

A Europa, a Catalunya, a la nostra comarca, malauradament cada any, i amb un agreujament periòdic cada certs hiverns,  hi ha pics d'epidèmies de grip, amb elevada mortalitat especialment en persones d'edat avançada i/o amb malalties cròniques greus. I també es produeix un cert col·lapse del sistema sanitari. No és el mateix que l'actual, però ens permet contextualitzar.

La Sida, una altra pandèmia que segueix activa des de fa anys, no va col·lapsar el sistema, però sí que va canviar la població. Encara recordo quan va debutar i el problema que representaven els primers casos que vaig atendre. Entre ells el primer pacient pediàtric que vàrem tenir a l'Hospital de la Vall d'Hebron. O el primer que va ser èxitus a l'Hospital Josep Trueta, amb anàlisis negatives i que va ser la insistència d'estudis posteriors que ens va confirmar el diagnòstic. En aquells moments de debut d'una malaltia desconeguda, també les proves eren poc fiables i també es prenien mesures desproporcionades, a vegades per massa i a vegades per poc. 

Recordem que a l'inici també va causar pànic i discriminació en molts casos pel que fa a les relacions interpersonals. La situació fins i tot va motivar que moltes associacions de professionals féssim campanyes preventives i informatives per no treure-ho de context.

Avui en dia la pandèmia de Sida la tenim controlada –en els països desenvolupats– i la majoria de la gent hi fa una aproximació força racional al problema que representa, tot i que dels països desvalguts, en el nostre món segur, en parlem poc.

Tenim experiències recents d'altres epidèmies que ens han amenaçat (SARS, MERS, Grip A, Ebola...) que ens han ensenyat força coses que cal i no cal fer, inclosos importants avenços científics aplicables al cas actual.

Però no perdem el fil de l'optimisme i de la Covid-19. Diverses aproximacions científiques ja estan acceptant que la quantitat d'infectats podria estar entre 5 i 10 vegades per sobre de les declarades, amb molts casos poc o gens simptomàtics. Les dades de mortalitat són inexactes i no comparables entre zones, països o  moments –per diversos motius de com i a qui es compta–. «Ni hi ha tots els que ho són, ni hi són tots els que ho estan».
    
Hi ha un continu d'informacions públiques al voltant de dades sense matisar –perquè el temps tampoc ho permet, a vegades– que ens distreuen de la realitat. Potser hauríem de deixar de fer d'això –i dels números– una notícia prioritària. O almenys mirar-ho en perspectiva.

Per la transmissió del coronavirus, i per com evitar-ho, ja tenim clares una sèrie de mesures higièniques que són efectives, àmpliament difoses pels serveis públics. Alguns treballs avancen en proves amb diversos tractaments contra el virus que donen dades provisionals d'eficàcia i que fan creure que aviat es podrien utilitzar en la població general. Els passos per a una vacuna eficaç, obligatòriament lents per seguretat científica, són molt ràpids comparats amb altres infeccions a les quals no s'ha arribat.

La situació de risc per les persones fràgils hi és, però també hi és en els brots de grip que cíclicament presenten una elevada taxa de mortalitat i que saturen les urgències i els hospitals. I que si bé no tant com ara, ens han obligat a fer desprogramacions d'activitat i d'operacions a molts hospitals de Catalunya per falta de llits en el sistema, o prioritzacions d'entrada a l'UCI de pacients en alguns moments.

Encara que la magnitud del quadre actual sigui superior, a títol individual no cal viure en la por. No cal que molts avis, i no tan avis com hem vist en molts casos, tinguin por que els seus fills o nets se'ls acostin. O que quan coincidim amb altres persones les mirem com a empestades.  

Recordem que molta gent pot agafar la infecció, si més no en diverses etapes ens pot tocar a un nombre molt elevat de la població. Que no tothom emmalaltirà. I que la gran majoria se'n sortirà sense seqüeles.  

Siguem optimistes davant del virus però preparem-nos per les seqüeles de la por.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook