Tots sabem que la papallona, per esdevenir aquest ésser bonic i volador que acostumem a veure als jardins, al camp i a la muntanya quan fa bon temps, ha hagut de passar per una profunda metamorfosi. De l'ou en surt una eruga que, després d'alimentar-se voraçment durant un temps, es tanca en un capoll durant un altre temps (depèn de la classe de papallona i del lloc geogràfic) fins que en surt una papallona...
En moltes cultures la papallona és símbol de l'ànima i, en general, el seu cicle de vida simbolitza transformació i canvi amb la idea de sortir de la crisàlide per a esdevenir millors. Últimament també es fa servir la idea «efecte papallona» per explicar que tot està relacionat.
És, aquest procés de metamorfosi de la papallona, una metàfora per la situació que estem vivint ara? Podríem admetre que estem tancats en una crisàlide anomenada casa i que quan això s'hagi acabat sortirem transformats de tal manera que comprendrem que tot està relacionat, i serem capaços d'actuar diferent? Sí? Seria el millor que ens podria passar per treure profit d'aquesta situació, perquè no ens podem quedar en una actitud passiva esperant que la «normalitat» torni. Aquest seria un gran error, perquè, com molt bé estem aprenent a comprovar, la «normalitat» era el problema.
Una de les coses boniques que ens està passant, en aquest confinament, és la quantitat de paraules, pensaments, imatges i músiques que rebem d'una banda i d'una altra amb idees simpàtiques, alegres, positives i d'ànim cap a una nova visió de la vida. I això em fa pensar en una frase de Thackeray (novel·lista i periodista indi del segle XIX) que diu: «Sembra un pensament i recolliràs una acció. Sembra una acció i recolliràs un hàbit. Sembra un hàbit i recolliràs un caràcter. Sembra un caràcter i recolliràs un destí»... Com tenim la sembra per poder collir un destí millor?
En un article meu de fa sis anys, parlava del procés del cuc i la papallona i, entre altres coses, deia: «La capacitat de renúncia que fa l'eruga durant la seva clausura, respecte a la seva vella forma de cuc, és enorme, i portentós el treball de desfer tota una anatomia, descomponent els seus teixits fins que només queden unes cèl·lules a partir de les quals comença a construir una nova forma ben diferent, la de papallona. Admirable la seva capacitat i voluntat de transformació per passar d'arrossegar-se a volar!» Un bon exemple!
