Aquests darrers dies sembla que ens hem relaxat una mica més i ja no ens atabalen tant amb proposar activitats i donar-nos recursos i idees per a passar les hores a casa. Com si no en sabéssim! Des d'un inici, ens han fet creure els «entesos» en la matèria (psicòlegs, metges, polítics...) que no seríem capaços de suportar el confinament si no buscàvem a cada hora del dia una distracció.

Ja no sabem ni tenim temps per avorrir-nos. Estem fets per estar ocupats al llarg del dia i no gaudir del descans. És per aquesta raó que va ser tan alarmant el fet de pensar que no seríem capaços de «no fer res».

Doncs, jo me'n vaig alegrar, de tenir aquest temps que no trobava mai per gaudir dels meus en la intimitat. Sembla que tot, actualment, s'ha de fer en grup, amb la colla d'amics i no parar a casa...

Penso que, la natura ens ha volgut posar al nostre lloc i oferir-nos el repte de conviure de ple amb la nostra petita o gran família sense buscar excuses, ni obstacles que distorsionin aquesta convivència. És, de fet, a partir de l'avorriment que se'ns presenta l'oportunitat de crear jocs, activitats que ens interessen com a família, i no veure'ns abocats a consumir tot allò que se'ns ofereix des de fora de casa, simplement per la por a quedar-nos sense fer res.

Ves per on, el maleït coronavirus ha fet possible que, en el meu cas, doni més importància a les petites coses que tenim per casa, reinventant-me i arribant més a fons en les relacions familiars. Qui té por que no aguantem un confinament amb les persones que més estimem? Jo en gaudeixo i tant de bo n'aprenguem, de l'experiència, i es decreti que almenys un cert temps de confinament, en molts casos (no tots), poden ajudar a millorar-nos i autoconèixer-nos, per valorar que la família és un bé molt preuat i que li dediquem, sovint, ­menys temps del que se li hauria de dedicar.

No sé... què en penseu vosaltres de tot plegat?