Aquesta pandèmia ens està portant un sense fi de problemes amb els quals no havíem comptat ningú, a banda dels estrictament sanitaris que tothom coneix i lamenta, des de particulars, treballadors per compte propi, a petites i grans empreses i, per descomptat, totes les administracions. Problemes, però també incertesa, angoixa, el confinament i l'atenció permanent a les notícies per saber com evoluciona aquesta catàstrofe; unes notícies que varien -potser massa- en funció de quin canal se sintonitzi o quin mitjà es consulti.
La qüestió, grosso modo, és que aquesta emergència sanitària també és, i sobretot serà, social i econòmica en tots els àmbits. Com ha explicat en diversos espais l'economista Josep Maria Gay de Liébana, aquesta pandèmia és el desastre que ningú esperava i caldrà afrontar primer l'emergència sanitària i, després o potser durant, la recuperació i estabilització econòmica a la greu crisi que se'ns ve a sobre per no dir que ja la tenim al damunt.
En un cas com el que estem patint ara, i que afecta de manera transversal -aquí el terme és més que pertinent- a tota la ciutadania, s'obren cada dia moltes preguntes i algunes ja tenen resposta com, per exemple, que la crisi actual serà pitjor que la del 2008 tot i que, també, podria ser de més ràpida recuperació atès que allò que l'ha provocada no ha estat la mateixa economia com llavors, sinó una pandèmia global.
Actualment, la meitat del planeta viu confinat per decisió dels governs dels països respectius que ho han ordenat, entre altres el nostre. Els líders de multitud de països equiparen la situació a un estat de guerra i, per posar un exemple, aquest darrer mes de març l'economia francesa ha reculat un 6%, la seva pitjor dada des de la Segona Guerra Mundial. Probablement, per tot el que he relatat, acaba sent vital pensar, saber, o intuir, si cal, què passarà l'endemà i com es podrà gestionar aquest desastre amb el qual ningú comptava. N'hi ha que creuen que aquest desastre portarà a canvis profunds en la societat; altres creuen -escèpticament- que tot seguirà igual. En qualsevol dels casos, aquest demà després de la pandèmia és un dels debats més urgents al que caldrà enfrontar-nos de la mateixa manera que, ara, ens enfrontem al control d'aquest malson.
