Davant d'aquesta nova situació de confinament, som molts els que ens preguntem: I ara què? Ens trobem davant d'un terreny totalment inexplorat, on, a banda de la por, s'han trencat moltes de les rutines habituals. La nostra capacitat de mobilitat s'ha vist reduïda, i així, les vies conegudes per a relacionar-nos i manifestar la nostra realització personal.

Una pregunta que circula per l'aire és: Quant temps podem aguantar així?

El temps que podem passar confinats és del tot incert, així com el progrés que farem cada un de nosaltres. El que per a uns és moments de repòs, per a d'altres és font de més estrès. El que per uns és una manca de mesures control, per a uns altres és el reflex d'una cultura impositiva. Tot i això, ens trobem davant d'una sèrie de factors comuns com ara: la por (a la malaltia, a la mort, a la pèrdua d'un ésser estimat, al desconeixement, etc. ); sensacions d'incertesa, d'indefensió... Fins i tot el sentiment d'injustícia pot tenir un lloc en nosaltres.

Quines estratègies tenim per sobrevenir de la manera més harmoniosa possible a tota aquesta situació?

L'ésser humà necessita tres pilars bàsics per a la composició de la seva felicitat: autonomia i autodeterminació - aquest és el bloc més afectat actualment -; sentiments de competència i realització personal; i la possibilitat de vincular-se - crear i expressar llaços afectius.

En una situació com en la que ens trobem, és important posar relleu en allò que depèn de nosaltres, és a dir, que està en les nostres mans. En aquest cas, és necessari que trobem la manera de sentir-nos útils i satisfets. També, que cerquem una via per a seguir vinculant-nos amb els altres. Si és que això és el que desitgem. No oblidem, que el més important en tot moment, és ser honestos amb nosaltres mateixos i atendre aquelles necessitats afectives que es vagin presentant a cada moment.

Els avantatges del confinament? Redescobrir-nos i redefinir-nos. Ja que, tècnicament, les nostres portes al món estan tancades, potser és moment d'obrir i mirar cap endins. Doncs, malgrat tot, se'ns està brindant l'oportunitat d'explorar-nos, de conèixer-nos, d'observar els nostres punts forts. Si no podem vincular-nos amb els altres i l'entorn habitual, potser és que és moment de vincular-nos amb nosaltres mateixos.

Podem permetre'ns entrar en la queixa, deixar-nos regir per la por, per la paranoia, la histèria o l'angoixa. Sempre és una opció. L'altra, és intentar aprendre a viure tot el que està succeint com un repte. Aquí sí, tenim la capacitat per escollir.

Quan abans acceptem una situació abans deixem de patir. Quan ens aferrem al que desitgem, entrem en una lluita entre la nostra voluntat i la realitat.

Podria ser, que la pregunta clau de tot plegat fos: Què és per a nosaltres la vida? Plantejar-nos reflexions com aquestes ens poden ajudar a entendre com concebem l'amor i la mort. Tenim l'oportunitat de refermar vincles amb tots aquells que estimem i d'observar que de la nostra vida o de la manera en què hem de viure-la i interpretar-la ens fa realment feliç. També de sortir del nostre llombrígol i plantejar-nos si la realitat viscuda fins ara és sostenible i coherent amb què necessitem i el planeta on vivim.