Continuem parats, més o menys, i també és clar, a hores d'ara, que hi ha qui para molt més i qui ho fa molt menys com, sobretot, els serveis sanitaris, però també els serveis informatius i els proveïdors d'aliments. No sé si em deixo alguna cosa de les considerades bàsiques, però d'aquests tres fronts en pengen productors, transportistes, serveis de telecomunicacions i establiments de venda dels productes considerats necessaris.

I aquesta realitat ens presenta la imatge d'un món diferent i, doncs, possible. No amb tothom confinat, és clar, però sí que amb una reducció del frenesí en el qual acostumem a bellugar-nos. Aquests dies -i gràcies a la tecnologia- comprovem que estem confinats però no aïllats, ja que podem contactar amb familiars, amics i companys, i que estar a casa, i sobretot amb criatures, obliga a una organització que només teníem prevista per a altres espais col·lectius, però no per a la llar que era més aviat un espai de distensió.

I molts ens preguntem si l'endemà del confinament serem capaços de canviar una colla de coses gràcies a l'experiència viscuda i a les reflexions fetes. En un article molt interessant de l'Eduard Furró -coordinador tècnic de CMES (Col·lectiu per un Model Energètic i Social Sostenible) que podeu trobar a http://cmes.cat/treballs-cmes/a-les-portes-duna-nova-era/- escriu, entre altres, aquesta reflexió: «La humanitat hem d'encarar, de forma ferma i decidida (tal com estem fent avui enfront de la Covid-19), el repte forçós d'una transformació integral del sistema tecnològic, econòmic i social que afecta directament a tres pilars base: El sistema energètic, l'ús dels recursos finits del planeta, i els comportaments socials». I recorda que fins ara ens hem bellugat en una espiral frenètica de necessitats que crèiem bàsiques però que en una gran majoria eren banals. Per això diu que en aquest segle XXI tenim als nassos 5 realitats constatades: la fi dels recursos fòssils, l'ús insostenible dels recursos finits del planeta, la insostenible contaminació de l'atmosfera i de les aigües, la contaminació radioactiva dels ecosistemes i el desgavell de l'equilibri termodinàmic del planeta. I aquesta realitat ens presenta uns reptes que haurem d'assumir si volem que aquest tràngol que estem passant serveixi per a alguna cosa, i aquests reptes són: el canvi imminent del model energètic, els canvis de comportament social envers l'ús eficient i sostenible dels recursos, i aturar el canvi climàtic.