31 de març de 2020
31.03.2020
L'Empordà
DIMARTS GRAS

Pilotavirus

«El tema que m'ocupa i em preocupa és una derivada del coronavirus, d'abast gairebé universal: algú sap com ens ho farem sense futbol?»

31.03.2020 | 12:43
Lluís Batlle

Avui que malauradament ens assalten les terribles estadístiques d'infeccions, contagis, saturació de les UCIs i pèrdues de vides humanes, i vençut per la força major que també afecta els articulistes confinats a parlar de quelcom relacionat amb el maleït virus, el tema que m'ocupa i em preocupa n'és una derivada tan secundària com d'abast gairebé universal: algú sap com ens ho farem sense futbol?

Un meu amic ho té clar: «Aprofitaré per conèixer els membres de la meva família després de tants anys de conviure amb ells i no fer-ho. Semblen simpàtics i bones persones». Un altre em comenta referint-se al Barça, «pel que s'ha
de veure, millor que no hi hagi futbol, que ja n'estava tip de partits insulsos». I ambdós reblen el clau dient que, si s'acostumen a la nova situació, no descarten esborrar-se de la subscripció al canal d'esports i, si cal, llençar la tele de manera definitiva.

Serien minoritaris els esmentats exemples, perquè jo més aviat el que detecto en les tertúlies i els grups de WhatsApp és una gran ansietat i desesperació, especialment entre la secció masculina, per no veure rodar la piloteta ara i tothora.
Gent dedicada a oferir consol a la seva addicció jugant amb la Play, fent tocs amb un rotlle de paper de vàter com si fos una bimba o directament reveient partits històrics dels seus equips preferits.

«Tampoc cal exagerar, el futbol no és més que això, un hobby que em distreu durant una minúscula part del meu temps lliure», afirma el veí. Fa ganes de recordar-li que abans, quan la vida era social, cada cap de setmana veia el partit del seu fill que juga a juvenils del Vilamalla, el de l'equip del seu poble, el del Barça, i el que fan els diumenges al vespre per acabar bé el dia. Tot això sense comptar els partits de Copa, Champions i UEFA els dimecres i dijous.

La realitat és que vista la destrossa que està causant la malaltia, és ben cert que les activitats esportives, les que siguin, tan importants com són en la vida normal, passen a segon terme. És lògic i natural que així sigui, com també ho
serà que un bon dia, encara que ara ens sembli impossible, les recuperarem amb idèntica il·lusió allà on les vam deixar.

Mentrestant ens toca patir sense futbol en directe, trobar els avantatges de no estar eliminats de les competicions gràcies a l'aturada, i somiar que el nostre equip serà campcampió una vegada tots hàgim guanyat el partit més important que ara es juga.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook