Havia de sorgir, més tard o més d'hora, però havia de passar i de fet està passant. Enmig d'aquests dies de confinament en què tot aquell que pot es queda a casa i qui ha d'anar a treballar extrema totes les precaucions, hi ha un percentatge de la ciutadania que aprofita qualsevol excusa per saltar-se les regles; poca consciència -o cap- de les conseqüències de no fer cas de les ordres de les autoritats.

Llegeixo un titular de premsa que precisament parla d'aquesta picaresca a partir del que expliquen des de l'Associació de Policies Locals Gironines en el qual troben que un sector de ciutadans està cansat d'estar-se a casa i decideix anar que els «toqui l'aire», arribant a situacions d'encarar-se amb l'autoritat per què no volen, o consideren que no tenen perquè fer cas de les seves ordres. Els arguments passen des d'un «no passa res» a «segur que ens menteixen» o qualsevol altre pseudoargument que en essència els doni la raó.

S'expliquen casos de gent que surt de casa amb una bossa del súper per fer creure que ve de comprar, o de qui explica que va a la farmàcia, que hi ha a l'altre costat de la ciutat, mil excuses per poder sortir a passejar, prendre l'aire i estirar les cames. És comprensible les ganes que té la gent de sortir al carrer, però és incomprensible posar-se en risc i posar-hi els altres.

En el cas de Figueres, la Guàrdia Urbana ha posat més de trenta sancions per incomplir el confinament i ciutats com Girona més de setanta, entre altres. Suposo, i hi posarem lírica i tòpic, que el caràcter mediterrani, social, obert i de contacte amb els altres ens impulsa a incomplir les normes, que són molt estrictes, tot i que també hi entra aquella coneguda tendència a no fer cas a l'autoritat. S'han donat casos de joves que juguen al gat i la rata amb el cotxe per fer voltar la policia; tot plegat «molt cívic i conscienciat».

La picaresca, la vella argúcia d'intentar enganyar l'altre per aconseguir un objectiu, que no és altre que fer allò que et doni la gana sense comptar si s'acaba perjudicant un col·lectiu superior que en aquest cas és tota la resta. Tot molt graciós, deuen pensar els que enganyen la policia o qui surt a passejar i té la sort que no l'atura cap patrulla. Tot molt graciós, mentre milers de professionals, de molts àmbits, se la juguen cada dia. Maleïda inconsciència!