I seguim amb el coronavirus les 24 hores del dia (i no és una llicència literària) i ara, a més, confinats. Més que en un estat d'alarma, sembla que estiguem en una situació de guerra. De fet, si fem cas a les mesures recentment aprovades pel Govern espanyol, estaríem entrant en una economia de guerra i, si ens atenim a algunes declaracions de l'estament mèdic, en una medicina de guerra, on fins i tot es comença a insinuar que aviat s'haurà de fer selecció (per saturació) de malalts que poden continuar vivint o no, sigui per edat, gravetat, etc.
Realment és tan catastròfica la situació, com per estar donant ales a la profecia autorealitzable desfermant un pànic que podria provocar efectes fins i tot sobre la salut en col·lectius vulnerables de la població, entre ells la mateixa gent gran? Això també ho estan dient altres estaments mèdics que no surten per la televisió.
No som especialistes en biologia, virologia, ni epidemiologia (com, per cert, tampoc ho són els nostres responsables polítics, atenció, per més bons assessors que tinguin), però no acabem d'entendre aquesta alarma social de tal magnitud, quan, com dèiem a l'anterior columna, segueixen morint més persones, per cert ara oblidades, per grip comuna a casa nostra (moltes més no, moltes vegades més), que del coronavirus Covid-19, o a escala mundial, continuen morint moltes persones més (moltes vegades més) de malària, que del dit coronavirus.
Són preguntes que cada vegada es fa més gent i no tenen resposta, i que estan donant espai a rumors, consulta a xarxes socials, teories conspiranoiques, etc., i més quan la gent està confinada, perquè els entreteniments arriba un moment que són circulars i repetitius. Per altra banda, es promou i promulga el confinament de la població (fins i tot hi ha que va més enllà cridant a l'autoconfinament), quan grans sectors de la població, que viuen en blocs, en pisos petits, sense habitació de convidats per poder desconnectar, sense terrasses o llum solar, etc., puguin gaudir de la salubritat i qualitat de vida, que en aquests casos es requeriria. Ja es parla que el trastorn psíquic que està causant aquest confinament passarà factura a moltes famílies, que augmentarà el nombre de divorcis, el nombre de suïcidis, etc.
S'ha calibrat a fons el cost-benefici d'implantar aquestes mesures tan dràstiques, en lloc d'acotar i encerclar, com en altres països, les àrees on es donen contagis comunitaris? S'ha dit que s'estan fent pocs tests per manca de material. Doncs, atesos els fons milionaris acordats tant pel Govern espanyol, com pel català, que se'n doti urgentment amb caràcter d'emergència sanitària (no estem en estat d'alarma?) a tot el personal mèdic i sanitari.
