Els coronavirus humans estan presents en el nostre entorn des de fa molts anys i ocasionen generalment símptomes catarrals lleus en la població infantil. El desembre del 2019, un nou coronavirus d’origen animal va començar a propagar-se a Wuhan, la Xina, fins a arribar a l’estat de pandèmia actual; la malaltia causada pel virus que es denomina COVID-19.

Els nens són una població susceptible d’infectar-se però, segons les dades disponibles fins avui, els nens amb COVID-19 cursen amb simptomatologia lleu (com un refredat comú) i tenen bon pronòstic. No s’han reportat ni casos greus i morts en nens; i dels casos confirmats, fins al moment, <1% afecten menors de 10 anys.

Tot i això, malgrat ser menys susceptibles i cursar amb malaltia més lleu que els adults, són potencialment grans transmissors del virus; d’aquí ve la importància d’intentar evitar el contacte de nens amb malaltia respiratòria aguda amb adults majors, sobretot amb patologia de base cardiovascular, per tractar-se del col·lectiu més susceptible de patir malaltia greu per COVID-19. També, en aquest sentit, hem d’evitar els contactes amb nens amb patologia de base per ser més vulnerables davant la infecció.

Ateses les característiques de la població infantil, molt demandant d’atenció mèdica en aquesta època de l’any, i sent la patologia respiratòria un dels motius més freqüents de consulta, cal apel·lar a la calma i al sentit comú, per evitar el col·lapse del sistema sanitari públic, necessari no només per atendre els malalts de COVID-19 sinó també a tota la resta de persones que, per altres patologies greus, així ho requereixin durant aquests dies.