S'està tramitant una proposició de llei al Parlament de Catalunya amb el lloable propòsit de lluitar contra el malbaratament alimentari i, segons la qual, les empreses de restauració hauran de posar envasos de manera gratuïta a disposició dels seus clients perquè aquests puguin endur-se'n el menjar que els sobri. La multa per l'incompliment -que inclou el deure d'informar clarament i visible el client- pot arribar als 10.000 euros.

La cosa és seriosa, ja no es tracta de: «Em menjo el iogurt caducat perquè malgrat estar passat de data encara és bo i sap greu llençar-lo», sinó de refermar el nostre compromís humanitari, ecològic i sostenible envers el planeta, exigint que les restes del menjar ens les lliurin en envasos perfectament reciclables i que no siguin de plàstic. Si complim les citades premisses, de passada aconseguirem ser guais i ben considerats. Jugada rodona.

Algú dirà que abans ja es feia això, potser no tant per la consciència ecològica i humanista, sinó per complir amb els preceptes catòlics o amb aquell adagi que té origen en la gana que es va passar durant i després de la guerra civil, i que ve a dir que del plat s'ha d'acabar tot. Sigui per aquests motius o pel sol fet d'amortitzar la inversió en un àpat de restaurant tal com està la vida -si ho he pagat és meu i per tant m'ho puc endur -, queda clar que estem ben legitimats per emportar-nos el menjar a casa.

Val a dir que, en aquest nostre país, aquesta praxi va començar amb el vi, ja que tradicionalment abandonar el contingut d'una bona ampolla era considerat molt més pecaminós que fer-ho amb una amanida o puré i per això, a vegades, demanàvem gentilment al cambrer, amb una certa timidesa per no dir pudor, un tap de suro per acabar a casa la feina iniciada fora.

Ara ja no caldrà enrabiar-se quan els nens no s'acabin el seu menjar, i es posarà fi a les bronques dels progenitors després d'haver pagat una pasta gansa per acabar veient com el nen, que s'havia atipat de xuxes abans d'entrar al restaurant, ho deixa tot menys les patates fregides. Serveixi tot plegat per contribuir a una societat més justa i sostenible i, de passada, ajudar psicològicament a aquells a qui encara els fa vergonya endur-se'n cap a casa el menjar que ha quedat al plat.