10 de març de 2020
10.03.2020
DES DE L'EMPORDANET

Refugiats i valors europeus

«Aquests dies s'ha fet evident que la decisió de la Unió Europea de frenar l'allau d'immigració pactant amb Turquia, ha estat una feina molt mal feta: Vergonya!»

09.03.2020 | 19:07
Mn. Josep Taberner

Aquests dies s'ha fet evident que la decisió de la Unió Europea de frenar l'allau d'immigració pactant amb Turquia, ha estat una feina molt mal feta; i, cal repetir-ho: Vergonya!

El 22 de març de 2016, fa quasi quatre anys, publicava un article al Setmanari de l'Alt Empordà titulat: «Europa i Turquia», on recriminava l'acord «que beneficia les màfies». En aquell moment, dos companys de l'Associació Amb les teves mans estaven tornant de Grècia on van anar en nom de l'Associació per veure la realitat dels refugiats.

Recordo el que ens deien: «Prepareu-vos, perquè queda una gran feina a fer des de casa. I això va per llarg». I en un altre correu ens adverteixen: «Serà difícil que els refugiats arribin a casa nostra. Aquí, estan construint autèntics camps de concentració». I per no cansar-vos, un tercer correu: «Us asseguro que després de Lesbos la vida et canvia!».

La Troika dels mandataris de la Unió Europea, aquesta setmana passada, s'han afanyat a anar a la frontera greco-turca, a donar suport al govern grec, que ha suprimit (unilateralment, i sense dret a fer-ho) el dret d'asil.

Han promès milions a Grècia per fer més alts els murs de la vergonya. I, ni una paraula d'acollir refugiats, de repartir-los entre els vint-i-set estats de la Unió. On són encara els divuit mil que Espanya havia d'acollir?

Fa quatre anys, Justícia i Pau i Càritas Diocesana de Girona manifestaven el rebuig de l'acord entre la UE i Turquia per retornar els refugiats. Nou anys després del començament de la guerra a Síria, Europa pressiona i paga als països veïns (Turquia) perquè es quedin els refugiats i no els deixin accedir a Europa. Es pressiona Grècia per tal que segelli millor les seves fronteres. Davant d'aquesta situació volem manifestar:

1.  No es tracta d'una emergència ni d'una crisi, sinó del resultat de la política migratòria de la Unió Europea, centrada en el control de fluxos i en l'externalització de fronteres.

 2. Aquestes mesures equivocades afecten les persones que busquen protecció internacional fugint de països en guerra, però també la dignitat i els drets de totes les persones migrants. Totes són persones que fugen de situacions de sofriment i busquen una vida digna, cosa èticament legítima i emparada per la legislació internacional. Hem de denunciar que hem passat de considerar els refugiats com el que són, refugiats, a considerar-los com a immigrants il·legals. 

 3. La fórmula ha de ser la de l'hospitalitat, l'acolliment de les persones, i el respecte i reconeixement de la seva dignitat: són persones migrants, però per damunt de tot són persones com nosaltres, subjectes de drets.

 4. Juntament amb l'acolliment cal articular mesures que abordin les causes dels desplaçaments:

Frenar els conflictes armats, la pobresa i la desigualtat, el canvi climàtic, la competència pels recursos naturals, la corrupció, el comerç d'armes.

Augmentar l'Ajuda Oficial al Desenvolupament dels països en vies de desenvolupament fins a assolir el 0,7% del PIB.

Reduir significativament la despesa militar (1,8 trilions de dòlars en conjunt).

Abordar radicalment les causes del tràfic de persones, considerant-les com a víctimes d'un delicte, donant-los respostes eficaces i tractaments adequats.

És urgent transformar el repte que ens planteja aquesta situació en una oportunitat. En paraules del papa Francesc: Exhorto els països a una generosa obertura que, en comptes de tenir por de la destrucció de la identitat local, sigui capaç de crear noves síntesis culturals.

Mentre nosaltres estem preocupats (o atemorits) pel Covid-19, hi ha milers i milers de persones que malviuen en camps de refugiats, i ara, amb el risc per a cooperants i refugiats de les impunes accions agressives de grups feixistes, fent evident el que diu, en vers, Shire Warsan (refugiada somali que viu a Londres): «Ningú no deixa casa seva, / si no és que casa seva és la boca d'un tauró. / Només fuges cap a la frontera

quan veus que fuig també tota la ciutat. / Només abandones casa teva / quan casa teva ja no deixa que t'hi quedis».

Ens cal repetir la feina!, i fer-la millor.  L'extrema dreta fa estralls entre ONGs i refugiats. Insto a cadascú de nosaltres a no mirar cap a una altra banda, a explicitar de forma clara i rotunda la profunda convicció que els nostres  drets són iguals als de les persones que fa anys malviuen assolades per la guerra i la violència, i a expressar un rebuig inequívoc a l'acord entre la Unió Europea i Turquia, que condemna tots aquests éssers humans –dones i nens majoritàriament– a veure truncats els seus anhels de llibertat. On són, sinó, els valors europeus?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook