Aquest diumenge, 8 de març, se celebra el dia de la Dona Treballadora, una reivindicació laboral que es va celebrar per primera vegada el 19 de març del 1911 a Alemanya, Àustria, Dinamarca i Suïssa. I tot i que en diferents dates del mes de març de diferents anys es van succeir diversos fets arran de protestes femenines, al final el dia de la Dona Treballadora es va marcar el 8 de març, data en la qual l'any 1857 van morir una colla d'obreres tèxtils nord-americanes que feien vaga per reivindicar drets laborals.

L'Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el 1975 Any Internacional de la Dona, i el 1977 va convidar tots els estats a declarar, conforme a les seves tradicions històriques i costums nacionals, un Dia Internacional pels Drets de la Dona i la Pau internacional. Des de llavors, amb més o menys fortuna, celebrem el 8 de març. I tot i ser un dia reivindicatiu femení, m'agrada que vagi lligat amb el dia de la Pau... encara que no ho recordem. Perquè és veritat que no ens podem plegar de braços davant les desigualtats salarials per un mateix treball. És veritat que hem de lluitar contra un masclisme desbocat que -encara ara- pensa que la dona ha d'estar al servei dels seus desitjos. Però hem de treballar, sobretot, en el camp de l'educació. L'educació conjunta a nens i nenes, a nois i noies, per tal que siguin capaços de comprendre l'altra en la seva llibertat de fer i de pensar segons el seu entendre, i respectar la seva integritat física, emocional i mental. I educar també els adults tot treballant per aconseguir d'eliminar d'aquesta societat tantes actituds, paraules i imatges reproduint un masclisme barroer i violent unes vegades, subtil i camuflat d'altres. Perquè si som capaços de comprendre les altres persones i acceptem que siguin com vulguin, que pensin com pensin, que vesteixin de la manera que més els agradi... i som capaços de respectar-les malgrat les diferències, llavors aconseguiríem un món en Pau. I és que totes les persones som iguals a la vegada que diferents. Podem comparar-ho amb les peces d'un puzle. Són iguales? Ho semblen, però cadascuna té la seva particularitat i el seu encaix concret, i si no es troba el seu lloc just, el puzle no es completa.

Quan tothom comprengui que el dia de la dona és cadascun dels 365 dies de l'any (perdó, aquest any 366), i quan tots aquests dies es comparteixin amb els homes en harmoniosa companyonia, llavors no necessitarem celebrar cap més 8 de març reivindicatiu.