La lluita de SOS Costa Brava va assolir que la Generalitat redactés el Pla Director de revisió dels sòls no sostenibles.

El desenvolupament sostenible, segons la Llei d'urbanisme, es defineix com «La utilització racional del territori i el medi ambient, i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures».

A més, afegeix «atès que el sòl és un recurs limitat, comporta també la configuració de models d'ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i renovació en sòl urbà, atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i consolidin un model de territori eficient».

A Cadaqués, el PGOU preveu un creixement desmesurat que recull la possibilitat de superar en més del doble el sòl urbanitzat, per edificar, principalment, segones residències. Un creixement insostenible que comportarà problemes de mobilitat, superació de la càrrega màxima del territori, saturació de la xarxa de clavegueram i inundacions.

A més, cap dels projectes respecta la mesura que obliga a reservar sòl per a habitatge protegit, constatant que aquest creixement no respon a cap necessitat i no solucionarà la crisi d'accés a l'habitatge.

El Pla Director suposa, possiblement, l'última oportunitat d'aturar la barbàrie, però la recent aprovació inicial (que ha esdevingut un petit pas per la Costa Brava però insuficient per Cadaqués) només preveu reduir un 16% el nombre d'habitatges potencials. De 952 a 792. Un 16% inflat amb sectors que fa anys que es consideren sòl no urbanitzable (illa Portlligat, embarcador...) i sectors que el POUM ja preveia desclassificar (Quatre Camins Nord, Pins del Rector...).

Per si no fos poc, a Sa Guarda i Turó des Calders, només s'hi preveu reordenar, cosa que suposa deixar lliures d'edificació les parts més exposades visualment, però ni es redueix el nombre d'habitatges, ni es preveuen els danys irreversibles causats sobre uns espais naturals que gaudeixen d'una gran diversitat d'espècies (algunes protegides) i d'un gran patrimoni de barraques, clopers i murs de pedra seca.

El senyor Agustí Serra diu que no caldrà pagar indemnitzacions: «Ho hem mirat molt i tenim uns excel·lents serveis jurídics i tècnics; Si podia ser objecte de responsabilitats patrimonials, no hi hem entrat. No podem posar en joc les arques públiques». A més, afirma que no han actuat segons les aportacions de les entitats ecologistes.

M'agradaria pensar que el Pla Director s'ha redactat seguint estrictament criteris de sostenibilitat. Malauradament, tot apunta que s'ha fet seguint estrictament criteris d'avaluació de risc de possibles indemnitzacions.

Mentre l'aposta sigui un Pla Director de sòls no «indemnitzables», haurem de seguir lluitant contra tot creixement expansiu i plantejar alternatives decreixents com a única via sostenible. Perquè les arrels no neixen del ciment.