El context global en què vivim provoca que allò que passa a la Xina hàgim de mirar-ho de reüll; això és així, i ara per ara encara més. L'expansió del virus COVID-19 arreu del món ho certifica; portem unes xifres de vertigen amb 85.000 infectats i 2.900 morts en poques setmanes -gairebé tots concentrats a l'Àsia malgrat que s'ha estès per tot el planeta-. En el moment que escric, a Espanya, hi ha més de 60 casos, però augmenta cada dia. L'OMS manté l'alarma i, tard o d'hora, si no ho ha fet quan llegeixin aquest article, declararà aquest virus una pandèmia de la qual ens en sortirem -com ho hem fet de totes-, més bé o més malament però ho farem; l'ésser humà té l'habilitat de sortir-se'n de les pitjors perspectives. Al capdavall, també, es tracta d'una grip/pneumònia la qual cosa també hauria de tranquil·litzar sobretot a hipocondríacs i paranoics de manual, sense abaixar la guàrdia.
Tard o d'hora coneixerem algú que té aquesta malaltia; és així i, per com evoluciona i la rapidesa amb què s'estén, això passarà. De la mateixa manera que sospito que rebrem males notícies abans de començar a rebre'n de bones en relació amb aquest tema. El que em sembla més desagradable són algunes de les actituds respecte a aquest fenomen mundial; la setmana passada, durant unes hores, xats de WhatsApp i algunes xarxes socials, amb relació a Figueres i comarca, van embogir amb històries -totes falses- que ja voldria Stephen King per als seus relats. Des d'enregistraments de veu que asseguraven que la pandèmia se cernia sobre la ciutat fins a crides per anar a comprar menjar perquè els supermercats s'estaven quedant buits, tot plegat amb arguments pobres, per no dir infantils.
Si com a col·lectiu perdem la calma i la serenitat, tenim tots els números per convertir-nos en un ramat susceptible de ser enganyat una vegada i una altra, o fer de murris per guanyar alguna cosa. Hem escoltat casos de desaparició de milers de les famoses mascaretes d'hospitals, o que s'han esgotat a la majoria de les farmàcies del país -cosa que sembla ser certa-; aviat apareixeran guaridors del virus imposant les mans o fent algun conjur. No seria la primera vegada, ni serà l'última. Perdre la calma és fomentar el «campi qui pugui», i això només ens perjudica com a societat intel·ligent que pretenem ser.
