A la política s’hi hauria d’arribar amb un alt nivell de tolerància, només aquelles persones sanes i sàvies capaces d’acceptar les diferències entre ells i sabent conviure amb aquesta discrepància. Perquè per conviure en aquesta nostra societat tan diversa ens fa falta un alt grau de tolerància, i últimament els que se senten més i fan més soroll al nostre entorn són els intolerants, aquells que no estan disposats a admetre que els altres pensin o actuïn de manera diferent a ells.

L’intolerant acostuma a ser una persona obcecada, tancada, que es posa a la defensiva, es mostra intransigent, crida o desqualifica l’altre, sovint, per falta d’arguments. Els intolerants acostumen a tenir por del que no es coneix, del que és nou, dels canvis i entren en un cercle defensiu per preservar els seus privilegis, els seus costums, atacant de vegades de manera molt salvatge els que no pensen o senten com ells, els que venen de fora, els que tenen altres religions o costums. El tolerant, en canvi, ha après a conviure amb gent diversa i ha après a discutir, quan no hi està d’acord, sense enfadar-se, sense apujar el to de veu, sense violència.

Per tant, la primera lliçó de tolerància és aprendre a tenir cura del nostre llenguatge parlat i escrit, la manera com ens dirigim els uns als altres: amb educació, escolta i respecte encara que ens facin enfadar. Mireu, si no, a les xarxes de comunicació on el llenguatge té molt de poder i molts comentaris solen ser ofensius i causen malestar a les persones. Per sort podem no llegir-los o suprimir-los. Però si volem aprendre a ser tolerants, no podem quedar-nos tancats en els nostres cercles i sempre sentir i escoltar els mateixos punts de vista, aquells que no ens remouen perquè fàcilment hi estem d’acord. Costa molt ser un dissident dins del teu grup, i més ara en la nostra societat digital en què ens relacionem només amb els que pensen més o menys el mateix que nosaltres, i llavors, la pressió per no dissentir és més gran i aviat ets considerat un traïdor, si tens un pensament diferent.

Tant de bo també els mitjans de comunicació fossin més oberts a totes les opinions, més plurals i no tan sectaris, blanc o negre, sense matisos. Els mitjans de comunicació no haurien d’afavorir la intolerància. Però hi ha un límit en què la tolerància deixa de ser virtut, no sempre el tolerant pot callar i aguantar-ho tot dels altres, ja que si per l’altra part no hi ha la mateixa actitud d’escolta i respecte es fa difícil el diàleg i l’entesa. Tolerants ho hem de ser tots, els d’una banda i els de l’altra, perquè funcioni.

I en política mai no es pot acceptar la intolerància, els polítics han d’estar disposats a respectar les conviccions dels altres, les idees, pràctiques o creences diferents de les seves, evitant tota forma de violència i intentant solucions flexibles que ajudin a avançar, a convèncer i no a imposar. Com diu el Dalai Lama: «En la pràctica de la tolerància, el nostre enemic és el millor mestre».