28 de febrer de 2020
28.02.2020
Figueres

En clau «xarxa»

«Les connexions socials ens beneficien i la solitud ens destrossa», el regidor de Junts per Figueres, Miquel Fernández, ens parla de la importància d'una xarxa.

28.02.2020 | 09:47
Miquel Fernàndez

«Les bones relacions ens fan més feliços i ens fan tenir millor estat de salut». Aquesta és una de les conclusions més importants del dar­rer estudi de l'investigador nord-americà, Robert Waldinger, que fa dècades que estudia el fenomen de la «felicitat».

L'estudi destaca altres aspectes importants sobre les relacions humanes com, per exemple, que les connexions socials ens beneficien i la solitud ens destrossa; que les persones amb més i millors vincles –família, amics o altres–viuen més temps; o bé, que les bones relacions no només protegeixen el cos, sinó que també el cervell.

No és casualitat que en l'àmbit de l'aprenentatge i de la construcció de la personalitat, succeeixin processos similars. En paraules del catedràtic Ángel Pérez, els estudis tenen presents dues dimensions a l'hora de construir coneixement-personalitat. Per una banda, la part externa, que ha evolucionat cap al concepte de constructivisme social, però que en els darrers anys i, a conseqüència del context extrem actual, Siemens el va anomenar «connectivisme». A través de vuit principis es destaquen algunes observacions interessants com la importància de «la pluralitat i qualitat de les xarxes externes per a l'aprenentatge de cada individu».

Per altra banda, sobre la part interna, els estudis destaquen la importància de l'enactivisme. S'observa la importància d'aprendre «en i per a» l'acció i, que l'individu aprèn si troba sentit a les seves experiències. Les aportacions actuals de la neurociència remarquen la gran capacitat plàstica que té el cervell, que està constituït per la densitat més gran de connexions coneguda per la ciència. Aquestes connexions són les que, a la vegada, limiten i potencien les futures experiències i generen les noves connexions del nostre cervell. També ha estat rellevant aquestes últimes setmanes el nomenament com a ministre d'Universitats del sociòleg Manuel Castells, professor de gran prestigi pels seus estudis sobre l'era de la informació.

Les investigacions del sociòleg Castells expliquen les característiques de la nova societat en xarxa, global i interconnectada, i com influeixen en tots els àmbits de la nostra vida quotidiana (per exemple, a l'hora de comunicar-nos a través de les noves tecnologies i de les xarxes socials digitals).

Així doncs, les investigacions ens indiquen que la clau de tot plegat rau en la qualitat de les connexions, presents en la nostra cultura, societat i personalitat de cadascú. Cal, doncs, «pensar, fer, ser i estar en xarxa» per poder millorar les polítiques del nostre context.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook