26 de febrer de 2020
26.02.2020
AIXÒ HO SAP TOTHOM

Quilòmetre zero

«El veritable KM 0 és anar a comprar a la plaça, a la fruiteria del barri, del poble i pagar el que val», diu l'articulista

26.02.2020 | 10:23
Raül Garrido.

A mitjans del segle passat, treballar el camp era símbol d'estabilitat econòmica. «Aquests rai, que venen de pagès», sentíem a dir. Els al·ludits responien, plens de raó, que la feina era dura, bruta, sacrificada, sense festes, ni hores, i sempre amb el cor encongit mirant el cel. Però certament, en els durs anys de postguerra eren els que tenien menys dificultats per tenir un plat a taula, fruit de l'autosuficiència i de produir productes de primera necessitat.

Anar a vendre a la plaça i les transaccions dels dies de mercat per a buscar negoci amb allò que els mancava els feia cabdals en la vida local. I els consumidors, per una altra banda, podien tenir productes de qualitat a un preu raonable i sovint negociable.

Els tomàquets de l'Artur eren els que tenien més suc del mercat, les cebes de la senyora Lola eren ben dolces, l'enciam d'en Pepito feia molt bona amanida i en Baldiri sempre feia bon pes. Tocar, olorar, i triar, sana competència i tots
contents; els uns perquè s'enduien un bon gènere i els altres, quatre quartos a la butxaca, la recompensa per les fatigues, que els permetria pensar en futures collites.

Però avui ja no queda gent contenta.

Els compradors, molts amb la Visa escurada, opten per les grans superfícies que ofereixen fruita i verdura de laboratori, sense importar l'època de l'any, sovint portada d'ultramar a un preu sense competència, però també sense gust, ni propietats.

I el pobre pagès, al que no l'hi ha canviat la feina des de fa segles, no té més remei que acceptar el poc que paguen uns comerciants, que després es venten d'oferir el consum «de proximitat».

I de mans en mans, el preu es triplica o fins i tot més, mentre l'agricultor amb prou feines cobreix despeses, abans que la hisenda pública l'acabi de raspallar. Ens queixem del canvi climàtic, dels fenòmens meteorològics extraordinaris,
i no veiem més enllà del nas per adonar-nos que, deixant morir la pagesia, de retruc ens estem carregant la natura.

El veritable «quilòmetre zero» és anar a comprar a la plaça, a la fruiteria del barri, del poble i pagar el que val, que segur que ho podem estalviar amb altres coses.

Farem salut i donarem vida.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook