Torna a revifar-se (si és que s'havia anat) l'alarma social sobre la contaminació per plàstics i microplàstics de les nostres costes i mar. Ben segur, que l'impacte de la borrasca Gloria, removent mar, rius, platges, fons marí, etc., ha deixat el seu pòsit. Però tornem altre cop a caure en el parany de les cures pal·liatives en lloc d'anar a les arrels o causes del problema, en un context, a més, d'emergència climàtica (i on es continua obviant una de les causes: la globalització). Anem a situar, tal com creiem que hauria de fer-se, almenys per part dels col·lectius, entitats i organitzacions que semblen sensibles, la problemàtica dels plàstics.

Primer pla causal: les empreses, els fabricants, les multinacionals, etc., que produeixen els plàstics en els seus mil usos. Òbviament si els estats, governs, organismes de la U.E., etc., no legislen, ni promouen iniciatives polítiques, legislatives, sanitàries, etc., sobre els impactes del plàstic en la salut humana i el medi ambient, ja podem anar queixant-nos, escriure rius de tinta o filmar centenars de documentals sobre la contaminació de mars o de la cadena alimentària.

Segon pla: Òbviament, els governs (tots) no es mouran si no hi ha una mobilització social, ferma, crítica, continuada, massiva, etc., que -via política, jurídica i mediàtica- posi contra les cordes els grups de pressió petroquímics que tenallen els governs de torn, així com als mateixos governs (avui dia, les portes giratòries no se sap on comencen i on acaben...).

Ara bé, tercer pla: si la ciutadania, la població, amb l'alarma social que s'ha creat al voltant d'aquesta problemàtica, es limita a la queixa, la denúncia retòrica, l'exclamació, la indignació, el desfogament a través de les xarxes socials, o fins i tot la publicitat (patrocinis de marques), sobre com estem malmetent el medi -que queda molt bé- tampoc aconseguirem res.

Quart pla: si, a més, el gruix de la població més «indignada» cau en el recurs (com a única opció) del gra de sorra individual (reciclar) o del voluntarista (recollir plàstics en sortides), en lloc de desplegar reivindicació, actuar amb força col·lectiva i organitzada, promovent iniciatives jurídiques, mocions polítiques o iniciatives legislatives populars, amb manifestacions incloses (no festives o lúdiques com darrerament es fan), ja podem seguir lamentant-nos sobre aquest problema.

Cinquè pla: si realment fóssim coherents -de forma clara i generalitzada amb la pràctica del km. 0- i, per tant, amb la sobirania alimentària local -l'activitat agropecuària, producció, distribució i consum- quedarien a casa nostra, anirien en benefici de pagesos i ramaders nostrats, amb productes locals, on seria innecessària la intermediació, les llargues distàncies i el plàstic. No tot el plàstic es reduiria, però aniríem resolent el problema.