25 de febrer de 2020
25.02.2020
PARAL·LEL 46

Crònica d'una culpa anunciada

L'historiador parla d'un territori afectat pel temporal Gloria que entre tots hem anat fent malbé durant molt de temps

24.02.2020 | 19:30
L'historiador Alfons Martínez

En vaig parlar el mes passat però potser val la pena tornar-hi. Fa pocs dies comencen a saber-se xifres més concretes del cost de refer tot el que va arrasar el temporal Gloria, que ens ha deixat el territori fet un autèntic drap. I ara tothom a córrer. Només els danys en les conques fluvials catalanes ascendeixen a més de quaranta milions d'euros i la Generalitat s'apressa a dir que comprarà sòl per recuperar el litoral català que, com sabíem des de fa anys, està fet una coca. A les comarques gironines, la factura puja a gairebé divuit milions d'euros, que aviat és dit.

Ningú dubta de les bones voluntats, però el cert és que ens trobem davant la crònica d'una culpa anunciada per un territori que hem anat fent malbé entre tots plegats fins a deixar-lo desconegut. Ara que la desgràcia té una xifra en diners al darrere, és quan tothom s'espanta i a veure com ho arreglem; no cal desesperar-se perquè la cosa, té mal arreglo. Personalment, crec que és un cúmul d'errors que portem cometent com a societat des de fa anys i panys, la qual cosa vol dir que difícilment podem donar marxa enrere com si res.

El catedràtic d'Història israelià Yuval Noah Harari considera, una mica a l'engròs, que aquests problemes i algun altre provenen des del moment en què vàrem entrar en el Neolític; jo no tiraria tan enrere, però el tracte que donem i hem donat al territori no és bo ni per a ell mateix ni per a nosaltres com a usuaris, beneficiaris i habitants. Tractem malament casa nostra. Vaig escoltar un expert que plantejava que potser caldria, com a mesura de seguretat, ja no la recuperació del litoral, sinó tornar aquest litoral tal com era i que de la primera línia de mar s'eliminés el ciment i el totxo. No sé exactament què es farà, tot i que sospito que quedarà si fa no fa com està ara; i repeteixo que no dubto de les bones voluntats de ningú, però és evident que quilòmetres i quilòmetres perduts de litoral en favor d'urbanitzacions a primera línia de mar no es recuperaran, entre altres coses perquè el cost seria tan elevat que resulta impossible de pagar.

Haurem d'esperar que successius temporals se'ls enduguin? La Natura acaba recuperant el que és seu. La sensació més general que detecto és la impotència per saber que hi ha poc més a fer que esperar la següent.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook