Aquesta setmana passada he assistit a dos actes en els quals, des de perspectives diferents, s'han dit les mateixes coses. El primer ha estat a Mollerussa on, de la mà de l'Associació Leader Ponent (configurada com a Grup d'Acció Local (GAL) per a gestionar la metodologia del Desenvolupament Rural a les comarques de les Garrigues, el Pla d'Urgell, el Segrià sud i l'Urgell) es van reunir una sèrie de representants d'ajuntaments, consells comarcals i Diputació de Lleida, per parlar de la Transició Energètica. Però allà vaig sentir públicament allò que moltes persones anem dient en veu baixa, i és que el que fa falta no és una transició energètica, que també, i urgentment, però que si no va acompanyada d'una transformació sistèmica, que a més de l'energia englobi l'alimentació, el transport, el treball, la cultura... en definitiva, la manera de viure, no aconseguirem gairebé res, i que aquest canvi no es farà de dalt a baix, sinó precisament al revés, de baix a dalt, el que ara se'n diu dawn-top.

L'altre acte va ser a Barcelona, el 7è CoEnerCat (Congrés d'Energia de Catalunya), on una sèrie de professionals de camps i entitats diverses exposaven la mateixa idea, i afegien que, com més triguem a reaccionar, més difícil ens serà, i que el que hem de fer és recuperar un debat social on es discuteixin valors transcendents, que semblen oblidats, per tal que ens facin reflexionar de per què pedalem de pressa per no caure, però sense saber cap on anem; que ens facin preguntar com volem viure la vida, i per què fem les coses; i ens facin replantejar aquest model social del regne d'allò prescindible.

En aquest debat s'haurien de poder recuperar quatre llibertats bàsiques: la de pensament i expressió, la de religió, la de viure amb dignitat i la de poder viure sense por. Perquè en un món on gastem 150.000 litres de gasoil per segon, estem passant de l'aparent seguretat a la incertitud més absoluta. I segons un professor universitari, de seguir així, l'única certesa que ens queda és la de caure en mans de Nèmesi, la deessa grega de la venjança, de la justícia divina, de l'equilibri i del càstig. Una deessa que dirigia -i potser encara dirigeix- els afers humans per eliminar-ne qualsevol desmesura, ja que tot el que sobresurt de la seva condició pot trastocar l'ordre del món i posar en perill l'equilibri universal.

Vaja, que la transformació a la qual estem abocats, o la fem de bon grat o l'haurem de fer per força.