18 de febrer de 2020
18.02.2020
DIMARTS GRAS

Run4cancer

L'advocat parla de la cursa que l'Oncolliga va celebrar el 9 de febrer a Figueres

18.02.2020 | 13:25
Lluís Batlle

No els calen massa pretextos ni justificacions als corredors per sortir a trepitjar l'asfalt. Els abans anomenats footingueros, actuals i imprescindibles runners, són una espècie acostumada a superar tota mena d'obstacles per gaudir de la seva passió, i si no pregunteu-vos com són capaços de calçar-se les espardenyes i sortir a córrer malgrat les inclemències del temps com per exemple la nostrada tramuntana.

Idèntics arguments podríem argüir dels caminadors, col·lectiu similar als anteriors però que, fent ús del sentit comú, han optat per no fer-se malbé genolls ni articulacions i fer camí de manera més pausada. La celebració d'una cursa a favor d'una bona causa, oberta a tothom, i amb un recorregut preciós, és una oportunitat esplèndida per exercitar-se. I exactament això és el que es va donar el proppassat 9 de febrer a la Run4cancer 2020 que es va celebrar a Figueres.

Una cursa amb un inici relativament dur que, sortint de l'esplanada de sota del Parc Bosc, s'enfila de seguida cap amunt, sense pietat, cap al castell. Un encertat recorregut que possibilita poder córrer i recórrer per l'interior de la fortalesa de Sant Ferran, entre camins interiors, fossats, baluards i pavellons, així com sentir-te com un atleta olímpic fent els el·líptics 400 metres del nostre estadi olímpic, per acabar en baixada fins al punt de partida. Tot plegat sota un sol radiant i una temperatura perfecta per als participants.

Amb tots aquests regals, imagineu-vos la cara de felicitat dels gairebé set-cents participants després d'haver gaudit d'aquests privilegis que atorguen a la Run4cancer una bellesa difícilment comparable amb d'altres marxes.

I durant tot el trajecte, a la meva ment, el record omnipresent d'un amic i atleta que ens ha deixat recentment. O com fer de la tristor una celebració.

Vull felicitar l'Oncolliga per la gran feina que desenvolupa, a vegades anònima i poc valorada. Per la seva perseverança i compromís amb les persones afectades per aquesta malaltia encara tan devastadora com és el càncer.

És ben cert que de vegades trobes àngels a la vida i un bon exemple en són les persones que organitzen aquests actes solidaris. Gent que amb paraules i somriures et traslladen l'agraïment per haver participat en un acte de manera efímera i altruista, quan el que realment tocaria és que tu els homenatgessis a ells i cada dia pel seu infinit sacrifici.

*En memòria d'Artur Roig, amic i atleta d'inesborrable petjada en tantes persones i camins.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook