18 de febrer de 2020
18.02.2020
Llançà

L'Arbre de la Llibertat

L'escriptor llançanenc ens parla de la història del vell plataner que presideix el centre del poble

18.02.2020 | 19:02
Josep M. Salvatella

Així va ser anomenat aquest plàtan, platanus hybrida, arbre caducifoli d'uns vint-i-cinc metres d'alçada, que s'aixeca majestuós al bell mig de la plaça Major de Llançà. L'origen del nom el trobem el 1789, amb la Revolució Francesa, quan la plantació d'arbres a les places públiques es considerà un símbol de les llibertats conquerides.

Segons la Libreta de memorias de Joan Baptista Seriñana, fou plantat el 1870: «Lo dit añ 70 plantaran lo arbre de la Libertad». Cent cinquanta anys, doncs, presidint la Plaça.

El 1939 hi va haver un intent d'abatre'l per part de les tropes ocupants de la vila, cosa que va evitar el llavors rector de la parròquia, mossèn Eduard Trigàs, alhora capellà militar de rang superior al del caporal que manava l'escamot arbricida. Aquest Arbre de la Llibertat ha acollit durant anys i panys els llançanencs i visitants a la seva ombra. Un arbre identitari, sense el qual Llançà no seria Llançà. L'any 1987 fou declarat Arbre Monumental per la Generalitat de Catalunya.

En l'Oda a la vila de Llançà, Pere Purcallas, alcalde que fou de la vila exiliat després a Mèxic, recordava: «L'arbre que vegeta a mitja plaça fou plantat a l'any 1870 i en el 72, perquè morís, li feren la corretgeta. Amb tot, encara avui les fulles aleteja com un arbre de jardí florit...». Hi ha res més bell a casa nostra que l'Arbre enmig de la Plaça?... Un dia me'l mirava, tot verd i ple de fulla, ben ufanós. A una banda, l'escalada de l'església, el Sant Vicenç d'en Fita i el campanar; a l'altre costat, la torre romànica. Tot plegat, una bella imatge ben identitària.

Al nostre Empordà servem a la memòria altres arbres monumentals, com el suro de Mas Perxés, d'Agullana; el roure de la Font del Bac, d'Albanyà; el plàtan d'en Massot, de Darnius; les alzines bessones del Mas Nebot, de Vilanant; o el plàtan de la plaça de Colera. També, el faig ajagut vora Puig Neulós; el suro del Consell, on es reunien la gent de Cantallops, Capmany, Espolla i Sant Climent; el suratell de la Jonquera, en la ruta dels contrabandistes; o els arbres de la font dels Lledoners, a la Selva de Mar, presents en els versos de Tomàs Garcés...

Un símbol, aquest Arbre de la Llibertat a la plaça Major de Llançà. Els papers antics parlaven d'un home, anomenat Fuster, que fou lligat i apedregat en aquest lloc. I d'un altre que hi fou arrossegat, lligat a la cua d'un cavall, camí del seu final a la forca, dalt del coll de la Farella. Són fets ignorats per molts, que formen part de la nostra història particular.

Al voltant d'aquest Arbre, un i altre cop, hi han florit les sardanes. I també s'hi han aplegat colles i colles de gent, per fer petar la xerrada. L'Arbre de la Llibertat ens recorda la nostra identitat de llançanencs. Ara i sempre.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook