17 de febrer de 2020
17.02.2020
Emprenedoria

Una qüestió de confiança

L'autor de l'article és l'exemple de jove emprenedor que tira endavant empreses amb èxit, però tot i així es troba que quan demana ajuda no miren el seu talent sinó la seva edat

17.02.2020 | 09:23
L'autor del text, el rosinc Adrià Giner.

Ara fa tres anys que vaig fer un pas important. Com que creia que havia entrat dins d'una monotonia i que la meva vida estava mancada d'emoció, vaig decidir a fer-me autònom. Sempre he sigut una persona amb inquietuds, amb ganes de treballar per un mateix i tirar endavant les idees i els projectes que el meu camí em va presentant. He materialitzat tres idees esbojarrades que em corrien pel cap, convertint-les en empreses amb un nivell de facturació encara baix però, que carai!, sempre les presento arreu amb molt d'orgull. El simple fet de ser emprenedor ja és un èxit! Tenir els nassos de tirar endavant una idea, un projecte, ja és un èxit. Ara, el que considero realment exitós, és fer-ho en el país en què vivim.

Les poques facilitats que tenim els emprenedors fan que molts cops et replantegis tirar la tovallola i decantar-te per allò que és més fàcil i segur: una feina estable, que ningú et toqui el sou a final de mes. Però no! Això per a una persona com jo seria un fracàs, després de tant de temps remant a contracorrent. I és que és el peix que es mossega la cua. Els polítics i grans empresaris s'emplenen la boca en discursos aplaudits, dient que s'ha de donar suport a les noves idees i apostar per la gent jove i, a l'hora de la veritat, necessites quatre mesos per concretar una reunió de 10 minuts amb algú que et pot ajudar el que no està escrit. Una reunió que a mi em serviria per aprendre i créixer i posar el meu granet de sorra en reactivar això que tots diuen que s'ha de reactivar.

Però som simples joves, sense experiència, i encara ens veuen com si fóssim aquell nen que deixava passar les hores jugant sol a pilota al carrer de casa seva. És evident que els joves som el futur. Ja no demano ajudes econòmiques, ni subvencions, ni res regalat, ja que no podem bonificar els autònoms d'una societat, no pagar impostos els primers mesos d'activitat, i no pagar IRPF pels primers 10.000 euros de benefici, com passa a altres països europeus, una ajuda és escoltar-nos.

Una ajuda és confiar, una ajuda és contestar un simple correu electrònic o WhatsApp. Ara, del que no heu de tenir cap dubte, és que tots aquests que estem passant per això, ens estem fent més forts, i que això només alimenta les ganes de seguir i lluitar perquè les coses surtin bé. I sé que, d'aquí a uns anys, quan em vingui un noi de 20 anys amb una idea de negoci, potser no hi invertiré, però segur, segur, segur que l'escoltaré.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook