16 de febrer de 2020
16.02.2020
Any Pallach

Josep Pallach, militant dels seus somnis

La professora de la UdG exposa, en el seu article, que el record del polític i pedagog figuerenc ha de ser una reivindicació del valor de la paraula, el compromís, el diàleg i la raó que ofereixin als joves nous ideals per millorar la realitat

16.02.2020 | 09:49
L'autora de l'article, Montse Palma.

Josep Pallach va ser un polític precoç i estudiant brillant capaç de compatibilitzar l'estudi i el compromís polític, com recordava Joan Armangué la setmana passada en aquestes mateixes pàgines. Una vida marcada per la guerra al front de ben jove, les batalles a les files de les esquerres, l'exili, la docència, la defensa de l'educació pública i la renovació pedagògica, la reivindicació dels valors de la democràcia, la llibertat, el socialisme i Catalunya, que serà objecte d'anàlisi i reflexió durant la commemoració del centenari del seu naixement, amb l'«Any Pallach: per l'educació i el compromís social».

Però a més, el pensament de Josep Pallach de visió àmplia i cosmopolita va tenir sempre la perspectiva europea, especialment de la socialdemocràcia europea que triomfaria en el socialisme català i espanyol. El passat 3 de febrer, poques hores després de consumar-se el Brexit, moria George Steiner, intel·lectual europeista, observador analista del món i la història, amb una permanent obsessió: projectar cap al futur els ensenyaments del passat. Marcat també per la guerra i l'exili, escriptor i pedagog, va aprofundir a través de l'estudi, la paraula i l'argumentació els grans temes de la cultura occidental i els riscos d'un món incert, complex i canviant.

L'octubre de l'any 2007 en una conferència a Barcelona, titulada "Recordar el futur", George Steiner acabava dient que «el destí de la nostra antiga, cansada i estimada Europa depèn del fet que puguem convertir les lieux de mémoire en les lieux de la possibilité. Se'ns fa tard».

Parlant sobre el temps i l'espai, les transformacions socials i polítiques, la globalització i les migracions, la memòria i els joves, insistia en el fet que la decadència i crisi europea sorgeix de la buidor que deixa l'esquer­ra, que havia estat l'esperança de la revolució. «Els que no han experimentat mai una convicció política o social, els que no han estat mai militants dels seus somnis, neixen vells», afirmà Steiner.

Josep Pallach no va néixer vell. Militant precoç dels seus somnis, defensor ferm de conviccions d'esquerres, catalanista, socialista i europeista, va morir massa jove, el 7 de febrer del 1977, just després d'impartir-nos la darrera classe de pedagogia al meu grup de primer del Col·legi Universitari de Girona.

La memòria del polític i pedagog, com ho va ser el seu mestratge, ha de ser record del futur, reivindicació del valor de la paraula, el compromís, el diàleg i la raó que ofereixin als joves nous ideals per millorar la realitat. Hi som a temps.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook