Com a figuerenca, participo en els actes del Mil·lenari de Sant Pere de Figueres. He comprat el calendari per tenir en fotografia l'obra dels artistes escultors i del color de la natura acompanyant a la pedra. En altres temps subvencionava certs actes amb «un duro» a petició del rector.

Visiono el logotip que ofereix una part externa de l'edifici, el campanar. Em suggereix un concert de campanes per recordar el temps que el seu repic a l'aire era l'únic avís per a qualsevol esdeveniment.

Des de la meva infantesa (Dolors Roig Puig - Figueres, 1941) he passat per davant de la Parròquia moltíssimes vegades. El meu bateig no el recordo. Afloren a la memòria retalls de la meva vida, en època de la postguerra civil, estretament lligada al mandat socioreligiós del moment. Militars, mestres, polítics i capellans, en general, anaven tots a una. Molts figuerencs i figuerenques obeíem, uns de bon grat i altres submisament de mal grat. Se'n va voler transmetre la religió «única verdadera» des del primer dia d'escola, la meva va ser la Escuela Nacional Graduada de Niñas (actual Sant Pau). S'inculcava el magisteri de l'Església Catòlica, Apostòlica i Romana, un estil de vida patriarcal, masclista i submís. Havíem de memoritzar les pàgines del Catecismo. Cobrir el cap amb la mantellina negra. Els Manaments de l'Església eren un bon afegitó per fer-nos més obedients. Les prèdiques majestuoses des de la trona de Sant Pere, en boca de capellans i missioners del moment, generalment per Setmana Santa eren més de condemna que de salvació. Coneixeu la matraca per matar jueus? Ens espantaven amb paraules i imatges infernals. Pretenien imbuir-nos la idea de «pecat» i de «puresa» per aterrir-nos i avergonyir-nos del sexe que el cos ens mostrava viu i actiu. En contrapartida calia tenir molts fills dintre el matrimoni per ser premiat. Separació dels homes i les dones en la dreta i esquerra dels bancs. Les dones amb mantellina negra, mitges i braços coberts. Casar-se es veia com una cerimònia religiosa; firmar a la sagristia els papers que mostrava el funcionari de torn era poc rellevant. He vist en el combregar un acte lliure mancat d'intimitat. L'intimidat i subordinació l'observo en el confessionari. De totes les noies d'Acció Catòlica, catequistes del moment, generalment de cases benestants, recordo les seves ensenyances i lectures sobre màrtirs i vides de Sants. Alguna d'elles, amb ment oberta, es mostraven més neutrals. En el Batxiller de l'època, la Falange Femenina tenia el seu reducte per formar-nos com a dones dignes d'acceptar el poder i la violència masclista a la llar. Vagi per tot el col·lectiu el meu agraïment per haver-me ajudat a conèixer «la Gràcia» enfundant-me fe per lluitar des del Feminisme.

Veiem, en una pintura del Bosco, una Eva submisa entregada a un Adam que espera en repòs; més tard, les imatges en les pintures van canviant.

Expresso el meu criteri, respectant sempre a qui no em vulgui manar.