No. A l'Empordà no lliguem els gossos amb llangonisses. Sí. N'estem fins al mo­nyo, fartes, tipes i cansades de sentir «l'Empordà rai!» I fins aquí l'article. Això seria tot el que us volia dir. Però segueixo. M'empipa aquesta visió irreal i simplista de la comarca. Sobretot perquè es correspon al cofoisme, a la complaença i a l'ideal: «El millor per a les teves vacances». I exclusivament a això. D'acord que volem que sigui un bon lloc, evitaré dir el millor, per a les vacances de qui en pot fer. Però hauria de ser-ho també per a qui hi viu tot l'any. I ni les percepcions ni les dades corroboren que la situació de benestar sigui per aprovar-la.

FOTO: EDUARD MARTÍ

Existeix, i és de fàcil consulta, un «mapa de la vulnerabilitat a Figueres 2017». «Els resultats eren dramàtics i continuem igual o pitjor», resumeix una professional d'una entitat social. Com que amb això de si ha de venir o no ha de venir gent de vacances m'estic posant en un jardí, diré que sí, que l'Empordà té innegables atractius paisatgístics, de natura, de cultura i de gastronomia. És evident. Ara, no és un territori benestant i pròsper de persones amb vides idíl·liques o tan sols dignes. També és evident.

Només dues pinzellades extretes de la radiografia social del 2017 a Figueres: el 47,8% de la població es trobava en risc de pobresa i exclusió social (el 22,5% en el cas de la població de tot Catalunya) i els percentatge de joves que no es graduaven en ESO era del 20% (el 16,5% a tota la comarca i el 13,2% a tot Catalunya).

Precarietat laboral, difícil accés a l'habitatge i estigmatització de determinades zones s'assenyalen com els grans eixos en els quals pivota aquesta vulnerabilitat i, és clar, una desigualtat creixent, o sigui, les persones més riques són més riques i les més pobres són més pobres. Si «l'Empordà rai!» es correspongués amb la realitat, aquesta desigualtat no existiria i els trens arribarien a l'hora i no ens deixaríem una pasta en l'autopista ni estaríem trinxant el territori.

«L'Empordà rai... diuen alguns savis de Twitter», va escriure en una piulada indignada en Robert Sabater, pagès de Viladamat, el 24 de gener i va penjar un vídeo de les pomeres destrossades pel temporal Gloria. Imatges tristes i demolidores. Era la resposta contundent i incontestable a les nombroses queixes de gent que considerava que la majoria de mitjans -podeu llegir aquí TV3- prioritzaven la informació dels aiguats a les comarques gironines mentre menystenien els danys en altres zones, com ara les destrosses a les Terres de l'Ebre i, en especial, el delta de l'Ebre.

Segurament sí, que el sud és massa sovint oblidat, però tampoc cal que el sud parli de nord com si fos un territori privilegiat. Perquè això és una visió distorsionada. No serà que el món rural és massa sovint oblidat a tot arreu? No serà que algú, pels seus interessos, vol fer creure que al nord lliguem els gossos amb llangonisses?