Com deia Hemingway, la mort de qualsevol ésser humà ens disminueix, perquè tots formem part de la humanitat, però quan aquesta arriba abans d'hora, el sotrac emocional és encara més fort. Fins i tot, encara que no coneguem personalment el finat, la notícia ens pot colpir igualment i fer-nos reflexionar.

Era jove encara, tot just sobrepassava la quarantena, ben plantat, de complexitat atlètica com la majoria dels homes de color acostumats a l'exercici físic, ple de salut.

Tenia la vida per endavant i un futur ple d'oportunitats. I si la situació ja és dramàtica, afegim que en el sinistre hi varen morir més persones, entre les quals es trobava la seva filla de només 13 anys. La mort de mainada encara ens encongeix més, sobretot els que som pares i sabem el que s'ha de lluitar per ells.

Ens preguntarem si podrien haver evitat el viatge, podem opinar sobre si el pare, tot i la seva inqüestionable bona intenció, va arriscar massa en dur la seva filla.

Però, mai podem posar-nos en la pell dels altres quan les circumstàncies manen.

I el més trist de tot plegat és que el naufragi d'en Mamadou i la seva filla Shana, juntament amb els altres ocupants de la pastera, quan volien arribar a les Illes Canàries a la recerca d'una vida millor, no va ser prou notícia per uns mitjans de comunicació ocupats en temes més banals.

Cada dia tots morim una mica, al Mediterrani, a l'Atlàntic oriental i a tots als mars i els camins on hi ha persones que han de fugir per salvar llurs vides i les dels seus fills.

Herois no reconeguts, que no són tendència a les xarxes, que no omplen els programes del cor, no obren telenotícies, ni són recordats en els esdeveniments esportius. Per a ells no hi ha banderes a mig pal, ni dies de dol oficial. I res no canviarà si no treballem sobre el terreny, obrint la ment dels governants, lluitant contra les màfies. Cal millorar la vida en els països d'origen per evitar que la gent hagi de marxar.

Ningú vol deixar casa seva, la família i els costums, si no és per necessitat.

Però, veient el que tenim aquí, ¿com podem esperar que injectem democràcia a altres països, si al món occidental encara hi ha llocs on no la sabem aplicar?