Aviat farà cinquanta anys, l'estiu de 1970, quan la indústria cinematogràfica nord-americana desembarcava a l'Empordà pel rodatge d'una pel·lícula de Hollywood; el cert és que no va anar ben bé així, ja que es tractava d'una coproducció entre els Estats Units, Suïssa, Liechtenstein i Espanya, amb productores italianes, franceses i espanyoles. La pel·lícula s'estrenà el 1971.

Per aquesta pel·lícula es va construir, al cap de Creus, un far d'attrezzo, de mentida, ja que la història girava al voltant d'una de les novel·les de Jules Verne, la darrera que publicà en vida, l'any 1905. Aquesta construcció va romandre dempeus fins molts anys després, com una mena de fantasma del passat al qual visitàvem cada vegada que ens acostàvem a la punta més septentrional de la Península per veure sortir el sol.

I per aquell cap de Creus van desfilar un seguit de Stars del Hollywood més rutilant com Kirk Douglas, Yul Brynner o l'actriu britànica Samantha Eggar; evidentment, l'atracció popular que porta el cinema va provocar que els mitjans de tot arreu s'acostessin a recollir part del rodatge del qual encara avui és possible veure alguns passatges a través d'Internet. D'aquella pel·lícula, de la qual molts crítics consideren un film de sèrie B força discret, queda bàsicament el record, la pel·lícula que de tant en tant es pot veure a la televisió i fotografies i enregistraments en blanc i negre, el NO-DO, d'aquell esdeveniment. El 5 de febrer passat, moria, als 103 anys, el llegendari Kirk Douglas, protagonista d'aquella pel·lícula que es rodà a l'Empordà; va conèixer Dalí, i tota la costa empordanesa de dalt a baix. També són recordades, no sé si amb tints llegendaris, les seves festes durant aquelles setmanes.

Malgrat que l'hàgim vist en tantes i tan grans pel·lícules, la persona superava el personatge. Fou un dels que plantà cara al Comitè d'Activitats Antiamericanes dirigit pel senador McArthy; ell, juntament amb altres com Humphrey Bogart, Henry Fonda o John Houston; un acte de valentia que fa bona aquella màxima clàssica: quan la llegenda es converteix en un fet, imprimeix la llegenda.

Per això, i per més coses, la mort de Douglas em fa la sensació que ens toca una mica més de prop als empordanesos. Per tothom fou «Espartaco», però, a més a més, per a nosaltres, fou l'actor de la fi del món. Descansi en Pau.