Bon dia. Com han conegut Castelló d'Empúries? Quan preguntes als turistes que ens venen a visitar com han conegut el poble, moltes vegades et contesten que s'estan a Empuriabrava i que buscant-ne el nucli antic han arribat a Castelló; d'altres que s'estan a Roses o Llançà i venen en un dia ennuvolat i plujós a veure què poden visitar.
Aquesta sol ser la tònica general quan preguntes als turistes com han arribat fins a Castelló, com han conegut alguns dels monuments o museus que venen a visitar a la nostra vila. La qüestió és preguntar-nos: perquè aquesta gent van a Empuriabrava, a Roses, a Llançà, però en canvi no a Castelló? Molts dels turistes que arriben a la nostra vila ho fan amb una desconeixença absoluta del que es poden trobar al poble, és més, moltes vegades segurament passen de llarg perquè Castelló no és el seu destí final. Per què no? Que no es prou atractiu el nostre poble? O potser és que no el fem atractiu?
Castelló d'Empúries té una història envejable, uns monuments envejables, un patrimoni envejable, però no ho sabem vendre, o almenys no ho fem prou bé. Per tots aquells que no conegueu la història del meu poble, aquí us en faig un breu tastet.
De la nostra història en destaca sobretot la història medieval. Aquesta, la nostra vila, era aleshores la principal població del comtat d'Empúries, era ni més ni menys que la capital. De l'època encara en conservem la magnificent catedral, epicentre del poder religiós, conservem el rec dels molins fariners (o rec del Molí), conservem el Portal de la Gallarda i part de la muralla, conservem el Pont Vell (més o menys), conservem la presó, conservem la sinagoga, conservem molta documentació. Conservem molts elements que ens recorden el nostre passat, per no fer-nos oblidar allò que Castelló va ser.
És més, és ben conegut per molts l'expressió «Castelló, vila major, tots són jutges i notaris» però ja en sabeu el seu origen? Prové de la cançó de remar, altrament coneguda com la cançó del pilot, una composició musical popular que descriu els pobles de la costa catalana. D'origen incert i autor desconegut ha aparegut en nombrosos cançoners que n'han permès la supervivència. A cada vila hi dedica unes paraules, essent la de Castelló una referència a dues de les professions liberals més importants de l'època medieval. És, doncs, un indicador del prestigi que tenia la nostra vila entre aquells que la coneixien.
El prestigi que queda reflectit en aquesta dita encara avui dia s'explica, o s'intenta explicar, vaja. Essent en l'època medieval la població més freqüentada per mercaders i comerciants vinguts d'arreu, és avui en dia, probablement, una de les menys visitades de l'Empordà (a excepció del dies que se celebra el Terra de Trobadors, és clar). I és que Castelló, la vila major, és una gran desconeguda, pels estrangers, pels catalans i, fins i tot, pels mateixos castellonins. Com podem pretendre explicar i presumir de la nostra història si, moltes vegades, ni nosaltres mateixos la coneixem?
