Si la setmana passada parlava de la força de la natura, avui potser em toca parlar de la debilitat de la política. Què està passant a la política d'arreu, que està tan debilitada? Sembla realment que el canvi climàtic i, en demés, el canvi social que s'està perfilant, hagi agafat la política amb el pas canviat i no pas concordant amb els canvis reals.
Els polítics van cap a una banda, els ciutadans cap a una altra. La política obeeix el capital, la societat s'està decantant per aplicar i actuar en el marc de sistemes de cooperació. El capital preconitza la competitivitat. La cooperació es basa en la capacitat de col·laborar i participar. El capital incita al consum individual en un mercat globalitzat. La col·laboració té en compte el respecte per l'entorn i els conciutadans, i defensa la reducció i el decreixement. El capital diu que necessites més i més per a ser feliç. Amb el decreixement ens adonem que es pot ser feliç amb molt menys...
Però sembla que allà on es couen les gestions per a la vida púbica, la moguda ciutadana passa desapercebuda. En els despatxos «closos» no arriben els clams, o hi arriben esmorteïts, o se'n fan oïdes sordes... I es treballa a remolc, amb una visió que sembla no anar més enllà de les pròximes eleccions: interessos particulars i partidistes... però, on són els interessos ciutadans i generals?
Fa temps que es parla de decreixement, però parlar de decreixement no porta vots, perquè parlar de decreixement vol dir començar a treballar -i ja fa temps que s'hauria d'haver començat!- en la reestructuració de tot el sistema productiu i de treball. I reestructurar-ho de manera coherent, solidària i amb una visió que ha d'anar molt més enllà del consum desbocat, i dels quatre anys d'un mandat. I començar a posar les pautes per a aquest canvi... però, què s'ha fet? Res de res. Fins que, segons l'expressió popular, la realitat ens enxamparà «amb els pixats al ventre».
Potser, d'aquesta debilitat política, se'n poden salvar els governs municipals, sobretot els petits, on el partidisme hi juga poc o gens, el treball hi és -en molts de casos- més voluntari que res més, i es té una visió més concreta i clara de la necessitat dels conciutadans.
«Small is beutiful», diuen, i sí. Però el petit no és només bonic, és també necessari i imprescindible per al conjunt. Pot ser que la regeneració arribi des dels micropobles?
