Arriba febrer, saben alguna cosa vostès del pressupost municipal? Nosaltres tampoc. El govern fa dos mesos que està ocultant els comptes, sense donar senyals de vida i negant-se a donar explicacions a l’oposició. És que potser no aconsegueixen quadrar les despeses? No es posen d’acord? No tenen projecte?

Són molts els rumors que corren sobre la Casa de la Vila i la veritat és que de tot això n’hi ha una mica però, el pitjor és que l’absència de pressupost paralitza i bloqueja la ciutat. Recordo les crítiques despietades des de l’oposició de la senyora Lladó o el senyor Casellas quan l’anterior govern es retardava en l’aprovació dels comptes municipals. Encara que, és clar, això era quan estaven en l’oposició, ara que governen, tot s’hi val.

Però al que anàvem: i el pressupost? No en sabem res. Saben quan comencen les obres del nou poliesportiu? Tindrem aquesta segona biblioteca tan necessària? Es començarà a invertir en la recuperació dels barris? Hi haurà, per fi, iniciatives reals per a impulsar els emprenedors, les empreses...? S’impulsarà una oficina de captació d’inversions europees? S’apostarà per polítiques enfocades a impulsar el comerç local? Tindrem parcs accessibles per a nens i nenes amb diversitat funcional? I així podria seguir preguntant, perquè, en definitiva, la qüestió és: quin projecte de ciutat té el govern del PSC, els seus socis separatistes i els radicals de la CUP?

La realitat és que, per més que corrin, no tindrem un pressupost definitiu abans de mitjans de març. L’aprovació d’un pressupost té uns tràmits necessaris: aprovació inicial, exposició i audiència pública, presentació d’esmenes i, després de tot això, l’aprovació definitiva; en el millor dels casos, des de l’aprovació inicial fins a la definitiva no passarien menys de cinc setmanes.

Així les coses, fins que el govern dorment executi el pressupost haurà perdut tres mesos. Quina excusa té un govern amb majoria absoluta per a perdre tants mesos en la presentació d’un pressupost? D’excuses en posa moltes, però que justifiquin la seva inoperància, cap.

Figueres no es pot permetre veure com continua passant el temps i no s’aborden els grans reptes que tenim. Figueres necessita impulsar una transformació i encarar el seu futur amb un projecte solvent, clar, però, sobretot, il·lusionant, que situï la ciutat en la senda del creixement i amb garanties de futur.

Necessitem una ciutat on ens sentim i puguem viure segurs; on emprendre un negoci sigui fàcil, econòmic i ràpid; on els nostres fills puguin desenvolupar els seus somnis i projectes de futur; oberta al comerç i al turisme; amable per a tots els veïns on envellir amb garanties i una gran qualitat de vida.

Necessitem una ciutat amb una cultura viva. Necessitem fer de Figueres aquesta ciutat anhelada i somiada per tots nosaltres. Però, per a aconseguir-ho, necessitem el principal: un pressupost, que el quadripartit desperti, deixi d’estar acomodat en les seves cares poltrones i es posi a treballar deixant-se la pell per a guanyar el nostre futur.