31 de gener de 2020
31.01.2020
TRAMUNTANADES

«La força de la natura»

L'articulista fa una reflexió sobre els efectes del temporal Gloria sobre l'ecosistema

31.01.2020 | 18:08
L'articulista Maria Crehuet

Aprofitant que aconsellaven quedarse a casa per culpa de la borrasca, m'he apuntat a la passa de la grip –que encara no sé si ha estat una grip fluixa o un constipat fort– i m'he passat tots aquests dies tossint, jaient, dormint i mirant per la finestra com plovia a bots i barrals, i com els arbres es movien per l'empenta del vent. Per l'altra finestra, la tele, anava veient també tots els grans desastres al llarg i ample de la geografia catalana.

No és la primera vegada que passa. Potser sí – que jo recordi– la primera vegada que la llevantada ha sigut tan general. I penso que tampoc serà pas l'última. La tradició diu que l'aigua –un dia o un altre– acaba recuperant l'espai que li és propi. Els testarruts som nosaltres que ens entossudim a anar-li agafant el lloc... Que bonic tenir una casa vora mar... oi? Sí, molt... quan la mar està calma, però quan veia aquelles onades enfilar-se al capdamunt dels penya-segats de Montgó i embolcallar les cases que hi ha a dalt de tot, pensava que ja no em faria tanta gràcia de viure-hi...

L'altre tema recurrent és la sorra de les platges. Les llevantades se l'enduen una vegada i una altra. I una vegada i una altra es draguen fons marins per recuperar-les o es va a buscar sorra d'altres bandes per refer les platges malmeses... no fos cas que no poguéssim gaudir de les essencials vacances vora mar o dels imprescindibles turistes que s'ocupen d'omplir –en un percentatge massa elevat–una economia basada en els visitants temporals€

També hi ha l'agricultura malmesa. Però sentia entesos en el tema que deien que el que s'ha perdut ara es recuperarà amb escreix, ja que els sediments portats pels rius enriqueixen la terra. Ja ho sabien els antics egipcis que aprofitaven les avingudes del Nil!

I hi ha les infraestructures... fetes malbé, algunes destrossades, i que es trigaran mesos a tornar-les a tenir a punt, diuen. I tornarem a caure en la mateixa trampa de fer-les igual i al mateix lloc... no fos cas que canviar sigui un drama.

Tan segurs com ens sentíem! Tan còmodes! Tan comunicats! I de cop i volta tot se'n va en orris: l'electricitat, la connexió mòbil, les carreteres, els trens, les propietats, la feina... Una persona a la qual entrevistaven deia: «Una gran desgràcia. Haurem de començar de nou»... I si començar de nou fos una gran oportunitat?

La borrasca ha vingut a ser com el nen del conte del vestit nou de l'Emperador, i ens ha dit: aneu despullats!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook